Dilluns 3 juny, convocats pel bisbe Sergi, la immensa majoria del clergat diocesà es va aplegar al Seminari per viure amb goig la tercera gran Jornada Sacerdotal del curs: la primera va ser el 6 novembre pel Reservat i la segona el 26 de març per la Missa Crismal. Ara celebrem Jesucrist, Gran Sacerdot per Sempre, tot recordant sant Joan d’Àvila. Convidat pel bisbe Sergi, ens dirigí la xerrada l’arquebisbe de València, Enrique Benavent. Amb llenguatge a la vegada proper (es notava que s’hi trobava “com a casa”) i magisterial ens presentà les claus per una a Església esperançada davant les dificultats que passem a tot arreu i els grans de mostassa que cal detectar amb netedat de cor. Avui el context cultural, dominat pels Mitjans de Comunicació Social, està configurat al marge de Déu i la societat viu distanciada de l’Església. Davant els intensos esforços catequètics impera la sensació de sembrar molt i collir poc (Ag 1,6). Per créixer en actitud esperançadora cal la gràcia de saber detectar els signes de la vitalitat cristiana avui en els sants de la casa del costat, sense caure en l’error de confondre l’èxit quantificable en xifres amb el fruit que genera vida segons els ritmes de Déu. Per això tampoc cal confondre l’optimisme humà que pensa assolir els objectius amb el propi esforç i l’esperança cristiana que es fonamenta en la fidelitat de Déu a les seves promeses. Un gran signe d’esperança detectable en els nombrosos agents de Pastoral és l’alegria de l’Evangeli que omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús (EG 1) i que no es perd ni en les dificultats. Per viure l’esperança, especialment els preveres, ens cal cuidar l’escolta de la Paraula de la qual hem de ser predicadors. Hem de ser motors de Pastoral sinodal amb obertura fraterna als nous mètodes d’evangelització, sempre amb discerniment eclesial davant “messianismes” llunyans a l’estil de Jesús, i sobretot atents al “kairós” de cada persona que busca Déu. Per deferència del bisbe diocesà, fou també Enrique Benavent qui presidí l’Eucaristia i en l’homilia ens predicà sobre el Sacerdoci únic de Jesucrist en contraposició al sacerdoci de l’Antic Testament. La taula compartida s’allargà dins un clima sacerdotal de gran germanor.
