Montserrat, sempre tan present en la vida cristiana i cultural del nostre país, enguany, contemplant els 1000 anys de camí de la seva història, fa mes viva encara la seva presència. Observar el significat de Montserrat per cada persona i grup que hi puja, fa un cert vertigen davant la diversitat de motivacions i enfocaments: quasi podríem parlar d’una experiència irrepetible per cada persona que hi arriba. La troballa amb una natura excepcional, un turisme de qualitat, la recerca cultural i històrica, la recerca espiritual, l’afirmació del sentit de país… fins fórmules mes esbiaixades del sentit del Santuari com la recerca ufològica o l’esoterisme. Davant totes aquestes recerques hi ha la crida devocional de Maria, com a model de fe, esperança i caritat: Maria com la gran donadora de Jesús a qui ens mostra serena i cofoia quan ens acostem a Ella.

L’encontre amb Jesús a través de la intercessió de Maria ens converteix en pelegrins: en sortida de les nostres llars, però sobretot de les nostres comoditats espirituals per rebre un impuls nou, transformador; oberts a la crida que prové de Jesús i a la nostra resposta a model de Maria… Santa Maria del si confiat, Santa Maria de l’obertura a Déu i a l’amor dels qui li han estat confiats com a fills, al peu de la Creu en la persona de Joan.

Jo només puc parlar com un de tants milers de pelegrins a Montserrat, en recerca; no soc pas historiador, naturalista, ni musicòleg, ni expert en quasi res. Em sento, però ple de Montserrat: cada pujada pelegrinant m’ha anat afaiçonant en l’experiència de la proximitat de Maria.

el pelegrinatge, però cal que tingui dos camins: el d’anada. Amb el cor obert, en recerca, en esperança d’un encontre cada cop nou, amb desig d’una conversió sincera. I cal fer també, com a pelegrins el camí del retorn. Retorn a la vida, al lloc de verificació de la conversió, estimant més, perdonant més, acollint més, pregant mes.

Davant Montserrat, i en el motiu del Mil·lenari només em surten sentiments de gratitud per la cura que la comunitat benedictina ha tingut durant els segles de mantenir el foc encès de la fe, de l’acollida del pelegrí, i fer que el retorn a casa ens faci ser mes fills de Déu, mes germans i germanes d’aquest bocí de món que viu il·luminat pel far de la nostra estimada verge Moreneta.