Ja són tres els sacerdots empresonats per la dictadura Ortega i Murillo. El darrer ha estat detingut per les patrulles policials quan sortia de celebrar una missa; se l’han endut amb destí desconegut. A Matagalpa, el bisbe Rolando Álvarez ja porta dues setmanes segrestat a la Casa Rectoral juntament amb cinc sacerdots i cinc laics. Les 11 persones viuen amb el que tenien a casa, sense permís perquè ningú no els dugui ni menjar ni medicaments. I a Miami, el bisbe Silvio Báez ja porta tres anys forçosament exiliat per obediència al Papa. 

Mentrestant, la població es pregunta decebuda per què Francesc guarda silenci davant la situació de l’Església catòlica a Nicaragua. Cap analista no sap donar-hi una resposta convincent. El representant del Vaticà a l’Organització d’Estats Americans va expressar de forma tardana, el 12 d’agost, la “preocupació” de la Santa Seu pels fets a Nicaragua, però el Papa encara —a data d’avui— no ha emès una declaració al respecte. 

A Nicaragua la falta de llibertat és alarmant, el govern ha prohibit les processons i les activitats fora del temple, ha impedit a diversos sacerdots que celebrin l’eucaristia, i continuen tancant emissores de ràdio. Malgrat això, la gent ha superat els cordons policials i ha omplert els temples que aquest cap de setmana celebraven el final d’un congrés marià.

Al país no hi ha nunci, des que Ortega i Murillo van expulsar Mons. Waldemar Stanislaw Sommertag. Si bé es considerava afí al règim, quan va començar a demanar la llibertat dels presos polítics, el govern en va sol·licitar l’abandonament immediat del país.

Molta gent es pregunta: fins on pot arribar la sanya persecutòria del règim Ortega Murillo i què passarà si aconsegueixen imposar-se contra monsenyor Álvarez? Carlos Fernando Chamorro, periodista exiliat, afirma que “si els bisbes callen, la dictadura continuarà atacant l’Església, silenciant la darrera reserva dels espais cívics”.

Des de principis d’any, el règim ha tancat 1.406 organitzacions no governamentals que només ajudaven el poble on el govern no era capaç d’arribar, entre elles diverses Càritas diocesanes. El juliol passat van ser expulsades del país 18 religioses missioneres de la Caritat. La situació és de persecució declarada envers l’Església catòlica.