Adéu a Ramon Fraxedas

L’església de Sant Francesc de Tarragona va acollir, aquest diumenge a la tarda, la Missa exequial per l’ànima de Ramon Fraxedas, un dels iniciadors de Ràdio Estel ara fa més de 20 anys com a responsable de la programació i la música. En un ambient molt familiar i emotiu, amb la presència de molts familiars i amics, va presidir el rector de la parròquia, Xavier Rañé, i van concelebrar quatre preveres més, entre ells l’actual director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, Jaume Aymar, que va pronunciar l’homilia. Mn. Aymar va destacar la generositat, l’espiritualitat i la proximitat de Ramon Fraxedas, de qui també va elogiar el testimoni d’acceptació en el moment de la greu malaltia que ha acabat amb la seva vida.

Jaume Aymar va recordar el moment en què, quan ell era delegat de Mitjans de Comunicació a l’Arquebisbat de Barcelona, va proposar a Ramon Fraxedas el 1993 la posada en marxa de la programació musical a la nova emissora que naixia, Ràdio Estel. A més, va referir-se al seu compromís amb l’Església en diversos vessants, des de la pietat popular amb les processons de Setmana Santa fins a l’acompanyament de malalts i la pastoral de la salut, passant per la seva tasca en la comunicació.

Al final de la celebració, el nostre company Ignasi Miranda es va adreçar al difunt, en nom de Ràdio Estel i d’altres mitjans de comunicació de l’Església representats al temple. En unes breus paraules també molt emotives, va recordar el mestratge i l’amistat que Ramon Fraxedas ens deixa, com també la fe i la dedicació als altres. També va dedicar-li unes paraules un dels seus amics. Entre els presents en la Missa de cos present, hi havia un grup de treballadors i amics de Ràdio Estel.

Fraxedas, periodista i primer cap de Programació de Ràdio Estel, moria divendres passat a la tarda, a l’Hospital Sociosanitari MUTUAM Güell de Barcelona, després de setmanes lluitant contra un càncer. Tenia 57 anys, i s’havia dedicat darrerament a la selecció musical de Montserrat Ràdio. Durant tota la seva vida, ha treballat en la comunicació, especialment en àmbits lligats a l’Església, i també per a la promoció de la música de companyia. També s’ha dedicat a l’acompanyament de malalts en un centre hospitalari de Tarragona.

Mestre i creador d’un “estil propi”

Ramon Fraxedas Calduch, fill de Tarragona, va estar uns anys com a responsable del servei de Ràdio de l’Arquebisbat de Tarragona, fins que va acceptar, a principis de 1994, la proposta de posar en marxa un model de programació a Ràdio Estel, emissora que començava a Barcelona de la mà de la Fundació Missatge Humà i Cristià, de l’Arquebisbat, i després que la Generalitat concedís al primer projecte de ràdio de l’Església a Catalunya una primera freqüència: el 106.6 FM. Sempre serà recordat per la seva participació activa en la configuració de Ràdio Estel, a partir d’un estil propi de música, programes i espais curts. De seguida va crear un equip, on destaca María Sierra Rodríguez, responsable de la Discoteca i, de manera ininterrompuda, artífex de la selecció musical, sempre fidel al mestratge de Ramon Fraxedas.
Després dels inicis de Ràdio Estel, Ramon Fraxedas també va viure uns mesos a la Seu d’Urgell, on va gestionar la creació de Ràdio Principat, una emissora germana que naixia a partir de la concessió de les primeres freqüències a les comarques del Pirineu i de Ponent. Des de finals dels 90, ja desvinculat del projecte radiofònic Estel-Principat, Fraxedas va treballar en altres tasques i activitats, que van des de col·laboracions radiofòniques sobre trens i ferrocarril (la seva altra gran passió) fins a la posada en marxa de Fritz Hermann, una proposta de ràdio per Internet.
La pèrdua d’aquest iniciador de Ràdio Estel deixa un buit molt gran dins la comunicació a Catalunya, especialment als mitjans de l’Església. Tots els professionals i col·laboradors de l’emissora el recordaran sempre com l’entusiasta artífex d’una ràdio càlida, fresca, propera i musicalment impactant però sense estridències. Ramon Fraxedas, a més de tot el que ha ensenyat a la ràdio, i coincidint amb el Dia Mundial d’aquest mitjà que ell qualificava sempre de “màgic”, ha donat una lliçó de pau interior, de perdó i de confiança en Déu durant la vivència de la seva greu malaltia. Que aquest exemple ens ajudi, a tots! Que descansi en pau el nostre estimat Ramon!