Les deu Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya consideren que el desplegament de la renda garantida de ciutadania (RGC) és insuficient i es queda curt davant l’emergència social, en què una de cada tres persones a Catalunya viu en exclusió social.

El darrer informe FOESSA a Catalunya alertava que l’any 2021 tan sols el 28% de les persones en situació de pobresa severa eren perceptores de la RGC. “A maig de 2022, només 172.766 persones en són beneficiàries, una xifra insuficient per arribar a totes les persones en situació d’exclusió del conjunt de Catalunya”, han afirmat des de Càritas.

Com a membre de la Comissió de Govern de la RGC per mitjà de la seva pertinença a la Taula del Tercer Sector, Càritas Catalunya fa palesa la urgència de respostes per a garantir l’accés a la RGC a totes les persones en situació de vulnerabilitat. Els requisits per a accedir-hi són massa excloents i molts dels col·lectius vulnerables de la societat en queden fora. També constata les dificultats per recopilar tots els documents necessaris per a demostrar la situació d’insuficiència de recursos.

Davant les situacions de pobresa sobrevinguda i la incertesa resultant d’aquesta realitat, Càritas Catalunya demana que es redueixin els terminis per a dictar la resolució administrativa de la prestació. Així mateix, també cal una actualització de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des de fa 12 anys, període en el qual l’IPC ha augmentat un 27 %.

Aquesta s’ha de convertir en una realitat en la propera Llei de pressupostos, per a garantir un increment en la quantia i permetre que més persones amb rendes baixes puguin accedir-hi. L’aparició, l’any 2020, de l’ingrés mínim vital (IMV) estatal, del qual la RGC n’és subsidiària, ha suposat un alliberament de recursos en la partida del Departament de Drets Socials.

Càritas Catalunya demana, per tant, un augment real de la despesa pressupostària a través dels fons provinents de l’estalvi dels expedients atorgats a l’IMV.

Així mateix, proposa reduir de 24 a 12 mesos el requisit de residència continuada i efectiva a Catalunya, per tal de facilitar la concessió d’aquesta prestació, tal i com ja s’estableix a l’hora de percebre l’IMV. Finalment, cal no oblidar la necessitat d’establir l’harmonització definitiva de les dues prestacions.

El treball de seguiment i profunditat per part de la Comissió de Govern i el grup de treball és clau per a generar consensos i avaluar l’impacte dels expedients ja concedits. Una feina que ha de ser complementària a actuacions ràpides per a esmenar les barreres d’accés extensament conegudes i provades.

Per tot això, Càritas Catalunya reclama a l’Administració celeritat en la solució d’aquestes necessitats per tal que la RGC esdevingui un instrument real de protecció social per a tota la ciutadania.