Es repeteix sovint, amb raó, que el temps d’Advent és el temps marià per excel·lència. Ho diu també Pau VI en la seva exhortació Marialis cultus. La litúrgia d’Advent hi dona peu. Des del primer diumenge, ens parla ja de l’anunci de l’àngel a Maria, i quan parlem d’expectació de la vinguda del Senyor no podem deixar de pensar que aquest és «Aquell que esperà, plena d’amor, la mare verge» (Prefaci II d’Advent). En la pietat popular, el rosari ens proposa els misteris de goig, amb una forta presència de Maria. Tanmateix, hi ha dos «misteris» marians que no queden habitualment recollits en el rosari, i que poden tenir-hi cabuda pròpia en el temps d’Advent. Són els misteris de la preparació de la vinguda de Crist: la concepció immaculada de Maria i el seu naixement

Primer misteri: la concepció immaculada de Maria

“Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist… que ens elegí en ell abans de crear el món perquè fóssim sants, irreprensibles (immaculats) als seus ulls…” Aquesta benedicció amb què comença la carta als Efesis dona el sentit d’allò que l’Església creu sobre la concepció de Maria: Déu volgué que s’acomplís en ella, des de l’inici mateix de la seva existència, el designi etern de salvació. No pas independentment del misteri de Jesucrist, sinó precisament segons i en virtut d’aquest misteri.

Contemplar el misteri de la concepció immaculada de Maria és contemplar l’amor del Pare, el misteri del Fill, la presència de l’Esperit, i tot concentrat en aquesta criatura que comença a existir, com totes les altres, fruit de l’amor dels seus pares, en el silenci del si de la seva mare. És ben bé el misteri del do de la salvació en la història dels homes.

Segon misteri: el naixement de la Mare de Déu

El naixement de Maria, com la seva concepció immaculada, no són temes directament narrats a l’Escriptura, però la litúrgia de l’Església els celebra amb goig, i, en el cas del naixement, des de fa força segles, sobretot a Orient. La celebració del naixement com a fet joiós implica d’alguna manera la santificació ja rebuda; altrament, com és el cas habitual dels cristians, la celebració joiosa es fa en la commemoració del naixement per al cel.

El “misteri” del naixement de Maria és paral·lel al misteri de Nadal. És la realitat de “l’albada de la salvació”. Entre les noies del poble d’Israel ja està present la que ha de portar al món, amb la seva maternitat, el Crist, la pau. Les generacions del poble trobaran en ella una continuïtat i una ruptura alhora: serà la mare de Jesús, fill de David, però no pas “per voler d’un pare o pel voler humà”.

Tercer misteri: l’anunciació de la Mare de Déu

La missió de Maria en la història de la salvació queda plenament configurada amb el diàleg de l’anunciació de l’àngel. Tot ve de l’amor del Pare, tot passa pel misteri del Fill, tot es realitza per l’acció poderosa de l’Esperit Sant.

La contemplació del misteri de l’encarnació és interminable. “Per què Déu s’ha fet home?” Aquesta és la pregunta permanent, que només té una resposta satisfactòria: “Déu estima tant el món que li ha donat el seu Fill únic.” En el bell mig d’aquesta “donació”, hi ha la presència activa i fidel de Maria.

Quart misteri: la visitació de la Mare de Déu

En el misteri de la visitació, Maria porta el Senyor en el seu sí a la casa dels homes. Per ella “Déu ha visitat el seu poble, i l’ha redimit”. El primer beneficiari és el precursor: Joan Baptista. A ell li correspon també aquesta santificació prèvia al naixement.

Cinquè misteri: el naixement de nostre Senyor Jesucrist

El camí de l’Advent ha arribat al seu terme: la Verge ha tingut el fill. Emmanuel, Déu-és-amb-nosaltres.