D’uns anys ençà tenim notícia de grups eclesials i de persones individuals que refusen el resultat de la reforma litúrgica fruit del Vaticà II, per raons diverses.
Tanmateix, aquest refús no solament el podem observar en aquests àmbits, sinó també entre clergues i laics que, oficialment, diuen acceptar les disposicions conciliars. Però, és així a la pràctica?
La realitat és que, en general, acceptem com a celebració litúrgica volguda pel Vaticà II per a l’Església de ritu romà actuacions que no s’hi ajusten ni poc ni molt.
Què va dir el Concili en la seva primera Constitució és una pregunta clau per situar-nos en la veritat de les coses. Si una celebració litúrgica té un to més aviat profà, on pels signes, pel cant, per la música, per la distribució i ornamentació de l’espai, per la forma de celebrar, no brilla la sacralitat, no és la litúrgia del Vaticà II.
Si acceptem en una celebració, més o menys solemne, expressions del folklore popular, si no dubtem a deixar entrar en l’àmbit sagrat gegants i capgrossos, balls i altres manifestacions pròpies de festa major, si el prevere es permet actuar com si fos l’amo o el protagonista de l’acte, no és la litúrgia del Vaticà II.
Si convertim l’adoració eucarística fora de la missa en una mena de piromusical on tot porta a un sentiment extàtic i d’eufòria espiritual. Si prenem la sagrada eucaristia i la fem anar d’ací d’allà com si es tractés d’un talismà miraculós que cal tocar o deixar-se tocar per ell, si il·luminem el pa eucarístic com si fos un objecte d’aparador, no és la litúrgia del Vaticà II.
Si ens permetem d’introduir paraules i signes que no estan previstos pels llibres litúrgics, o suprimim el que ens sembla més inadequat o incòmode, perquè així ho ha decidit el sacerdot o el grup de litúrgia o, a causa del “sempre s’ha fet així”, el resultat no és la litúrgia del Vaticà II.
La reforma litúrgica del Concili s’expressà en uns principis teològics de gran profunditat i rectitud doctrinal. Ells afirmen clarament el caràcter sagrat de tota acció litúrgica perquè és l’exercici del sacerdoci de Jesucrist, el mitjà a través del qual Ell mateix actualitza l’obra de la nostra redempció, és assaborir anticipadament la litúrgia del cel.
Canviar, treure o afegir res a la celebració litúrgica per pròpia iniciativa és absolutament contrari a la voluntat expressada pel Concili. No ho oblidem: fer passar per litúrgia del Vaticà II el que n’és una total traïció fa que alguns la refusin i s’adrecin al passat. Se’ls priva de saber que, el ritu romà, tal com el determinà el Concili, celebrat amb fidelitat, pot omplir abastament els seus desigs de comunió amb Déu.
