“Continuem construint junts. L’Esperit Sant ens necessita” és el lema i invitació de la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida de la Conferència Episcopal Espanyola per al Dia de l’Acció Catòlica i l’Apostolat Seglar que l’Església celebra el dia de Pentecosta, el 5 de juny.

Com recorden els bisbes de la comissió en un missatge, el laïcat té un paper fonamental “en la corresponsabilitat eclesial i en la missió evangelitzadora, juntament amb els pastors i la vida consagrada”.

El missatge episcopal reflexiona sobre el Sínode dels bisbes i conviden a continuar construint junts “el gran repte i desafiament pastoral de la sinodalitat” que proposa el papa Francesc. Segons els bisbes, aquest procés és un “temps de gràcia” i una oportunitat “per créixer en comunió, participació i missió”.

Els prelats subratllen que la sinodalitat expressa la naturalesa de l’Església i conviden a continuar aquest procés.

La sinodalitat consisteix a anar creant un ‘nosaltres’ eclesial compartit, que tots sentim com a pròpia la biografia de l’Església

El missatge destaca que cal recuperar el sagrament del baptisme “com a fonament teològic d’aquesta eclesiologia de comunió”. En aquest sagrament “hi ha la base per a una nova concepció del laic en l’Església, com a membre de ple dret”.

Per això remarca que la vocació laical no és residual ni s’ha de considerar el laic com un cristià de segona, sinó protagonista de la missió.

Una Església sinodal és aquella en la qual l’Església reconegui els laics i els laics es reconeguin Església

Per no caure en el risc del clericalisme, els bisbes animen la promoció d’espais “on tots ens sentim protagonistes de la vida de l’Església i de la seva vocació missionera”.

En aquest sentit, és fonamental el diàleg profund i l’escolta mútua, acollint “amb respecte i estimació aquelles paraules de les persones que no pensen com nosaltres”.

A més de la importància del Sínode, els bisbes destaquen el paper el seu paper en el diàleg amb la societat, especialment amb els més pobres i sofrents.

Rebem una crida urgent a descobrir que ningú se salva sol, perquè tots som dins la mateixa barca enmig de les tempestes de la història, però sobretot ningú no se salva sense Déu

La darrera part del missatge se centra en el paper fonamental de l’Esperit Sant en aquest procés que pot possibilitar un canvi profund, en autenticitat i coherència.

Hem de posar-nos en camí perquè l’Esperit Sant ens necessita, ens crida a escoltar, discernir i continuar construint junts un Poble de Déu en sortida, que anunciï l’Evangeli amb alegria i sigui font d’esperança