El 8 de maig se celebra a Espanya de manera conjunta la Jornada de Vocacions Natives (organitzada per Obres Missionals Pontifícies) i la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions (organitzada per la Conferència Episcopal Espanyola, la Conferència Espanyola de Religiosos i la Conferència Espanyola d’Instituts Seculars).

Aquesta jornada, que enguany té com a lema Deixa la teva petjada, sigues testimoni, dona veu a persones que amb el seu «sí» al Senyor en diferents camins vocacionals han deixat empremta en d’altres.

Els objectius d’aquesta diada són tres: vocació, per suscitar en tots els joves la pregunta sobre la seva vocació; pregària, per convidar tota la comunitat cristiana a sentir-se responsable i pregar per les vocacions, i col·laboració econòmica, a través de la col·lecta a les misses d’aquest diumenge, de les beques d’estudi i d’altres donatius per sostenir les vocacions natives de les Esglésies joves.

En la presentació d’aquesta jornada han participat, entre d’altres, José M. Calderón, director nacional d’Obres Missionals Pontifícies (OMP), i la germana Justina Banda, de Zimbàbue, de les Missioneres Filles del Calvari.

JOSÉ M. CALDERÓN, director nacional OMP

“Una Església no es pot constituir com a tal sense vocacions, el treball dels missioners hauria de tendir a ser temporal”

Segons ha explicat Calderón, els missioners treballen per al creixement de les Esglésies. En aquestes Esglésies sorgeixen vocacions, que són les primeres evangelitzadores d’allà perquè comparteixen l’idioma, la cultura i la forma de pensar del poble.

El director nacional de les OMP ha constatat que “gràcies a Déu, hi ha vocacions, però cal cuidar-les; els cristians ens sentim responsables”.

L’any passat l’Obra de Sant Pere Apòstol va ajudar 85.000 seminaristes, novicis i novícies en el món. Per això, Calderón ha animat a col·laborar-hi perquè donant suport a les vocacions natives “estem fent possible que l’Església existeixi en llocs on sense la nostra ajuda no existiria”.

Testimoni vocacional

En la presentació la germana Justina Banda ha ofert el seu testimoni i ha explicat que des de petita veia amb admiració el treball de les monges: visitaven les comunitats, atenien nadons, gent que es moria de gana i per malalties…

JUSTINA BANDA, Missionera Filla del Calvari

“L’Esperit Sant em va moure per dir: mira, si aquesta gent que ha vingut de lluny està aquí ajudant el nostre poble, a mi també m’agradaria ajudar la meva gent i evangelitzar”

La religiosa a Zimbàbue.

La seva decisió no va ser ben acollida pel seu pare, que perdria el dot si ella no es casava. Finalment, amb el suport de la seva mare es va poder formar com a Missionera Filla del Calvari. El seu carisma: ser als calvaris del món, treballar amb els pobres, amb els malalts de sida, els orfes…

Com ha dit la germana Justina, “igual com les monges van deixar aquestes petjades, jo estic seguint aquestes petjades”.