El tren de la tecnologia digital és imparable i, com més va, més accelerat; una situació que ha accentuat la pandèmia. La digitalització ha ajudat que durant el confinament i les successives onades del Covid el món no s’aturés: els mòbils moderns i altres dispositius han ajudat que l’aïllament social no fos tan intens, els tràmits amb les diferents administracions s’han facilitat virtualment, les escoles han pogut continuar ensenyant, el teletreball s’ha generalitzat sobretot en el sector serveis… Ara bé, als vagons de cua d’aquest tren hi ha viatgers en precari i molts més que ni tan sols l’han pogut agafar.

Ho revela el darrer informe EINSFOESSA 2021 que apunta que el 32% del conjunt de les llars a Catalunya pateixen la denominada bretxa digital, amb tres grups socials que registren un percentatge que supera el 60% (a la diòcesi de Barcelona): les llars amb una persona sustentadora principal sense estudis o amb estudis incomplets (68,6%), les llars sustentades per persones de 65 i més anys (64%) i les llars encapçalades per persones jubilades o prejubilades (59,6%). “En una societat amb nivells de digitalització com l’actual, la bretxa digital es converteix en un motor d’exclusió que redueix o limita de manera greu les oportunitats de participació social, d’integració al mercat laboral o de sol·licitud de prestacions socials”, remarca Francesc Roig, president de Càritas Catalunya.

Aprofundim en aquesta qüestió en aquest nou capítol del podcast “El Podcast de les Revistes” produït per l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), que compta amb els testimonis de Rafa Allepuz, director de Càritas diocesana de Lleida, i de Grau Ussetti, director del Centre Sant Jaume:

També podeu aprofundir-hi adquirint l’edició de Catalunya Cristiana on es va publicar el reportatge: https://catalunyacristiana.cat/setmanaris/2213-2/

El capítol anterior de Catalunya Cristiana estava dedicat als nous usos de rectories rurals: