En façanes, altars, retaules i pintures d’esglésies, santuaris i catedrals de tot el món, la iconografia sacra ha estat sempre un gran llibre de religió obert a feligresos i pelegrins. Sobretot en el temps en què molt poques persones sabien llegir, les representacions en imatges, en escultura o pintura, eren el principal vincle amb les escriptures, més enllà del que es rebia a través del contingut de les misses, i sempre que aquestes no es diguessin encara en llatí.

La recreació del naixement de Jesús a la façana de la Sagrada Família n’és un excel·lent exemple. Tots els personatges bíblics i elements de flora i fauna, cada detall té un sentit i és part d’una història a divulgar. Al temple de Gaudí, tot respon a una raó i reflexió i tot va ser-hi previst, també la presència dels sants.

Segons explicava l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, que tantes estones havia passat acompanyant-lo en les obres del temple abans de ser-ne ell el responsable arquitectònic —de 1974 a 1983—, Gaudí volia tenir en compte els sants. Per això, el fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, mossèn Lluís Bonet i Armengol, que el mateix any que el seu pare moria, el 1993, va entrar com a rector a la parròquia de la Sagrada Família, recupera el record de les converses del seu pare amb Antoni Gaudí, i explica: «El meu pare ja em demanava que preparés llistes de sants, perquè aquesta era una idea que ell duia al cap.» Avui, Lluís Bonet i Armengol no només pot dir que va arribar a complir la petició del seu pare, sinó que a partir de la llista que va completar, va configurar també una proposta de vitralls que acollirien els noms de la seva selecció de sants i santes, santuaris, llocs i ciutats sants. I tota la relació i la ubicació de tots els noms a dins de la basílica de la Sagrada Família les recull el llibre que acaba de sortir publicat, La iconografia dels vitralls de la Sagrada Família, editat per Duxelm.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!