El Corpus d’aquest 2022 ha viscut aquest diumenge a la tarda el moment religiós, litúrgic i eclesial més intens a l’arxidiòcesi de Barcelona. Ha estat la Missa solemne celebrada, com cada any amb l’única excepció del 2020, al Pla de la Seu i a l’Avinguda de la Catedral.

El cardenal Joan Josep Omella, que l’ha presidida, ha tingut com a concelebrants principals els seus dos bisbes auxiliars, Sergi Gordo i Xavier Vilanova, i també el bisbe emèrit de la diòcesi argentina de San Rafael, Eduardo María Taussig, que s’ha sumat a l’Eucaristia.

Foto: Agustí Codinach

En un ambient de festa, l’espai s’ha omplert amb una important representació de la gran diversitat eclesial barcelonina. Hi eren des de Càritas fins als diversos moviments laïcals i congregacions, confraries i germandats, passant per la tradicional presència d’un bon grup de nens i nenes que han fet la Primera Comunió durant aquesta Pasqua. Tot i la intensa calor, sobretot pel sol que predominava durant els primers minuts de la celebració, tot s’ha desenvolupat amb normalitat i amb pietat, com també després la processó pels carrers del centre històric de Barcelona.

El cardenal Omella ha centrat la seva homilia en la importància de l’adoració a Jesucrist, “amagat però present en un trosset de pa i en una mica de vi“. Després de saludar els infants que han combregat aquest any per primera vegada, l’arquebisbe de Barcelona ha recordat que “el cor de la festa del Corpus no és només veure ‘l’Ou com Balla’, sinó que el més important és el fet que el qui va morir a la creu per salvar-nos ens acompanya en l’Eucaristia, després que ens va prometre que es quedaria amb nosaltres tots els dies fins a la fi del món”.

“El cor de la festa del Corpus no és només veure ‘l’Ou com Balla’, sinó que el més important és el fet que el qui va morir a la creu per salvar-nos ens acompanya en l’Eucaristia”

En un altre moment, Omella ha comparat “l’adoració, que hauria de fer-se en silenci i en actitud d’èxtasi“, amb “la fascinació que experimenten els nens i nenes quan arriben els Reis i miren les joguines en un aparador”.  També ha recordat Sant Carles de Foucauld, recentment canonitzat, “un home que, després d’haver estat expulsat de l’exèrcit, va acabar la seva vida al desert precisament adorant l’Eucaristia mentre convivia amb els tuaregs”.

Joan Josep Omella ha presentat la caritat de l’Església com l’altra gran dimensió de la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. Ha recordat les dades de la memòria de Càritas Diocesana de Barcelona, segons la qual “el 2021 han estat ateses 12.560 llars o famílies, en total 27.500 persones que necessiten ajuda“.

Igualment ha subratllat que “el 80  per cent de les persones en edat laboral estan a l’atur i no troben feina, i 6 de cada 10 llars ateses no disposen d’habitatge digne”. Com a reflexió de síntesi, el cardenal ha lamentat que “cada vegada els pobres estan més lluny d’arribar a la sortida d’aquesta situació, perquè les diferències s’han fet cada vegada més grans“. A més, ha dit que, per aquest motiu, “l’Església, amb Càritas, demana un gran pacte social per aturar l’increment de la pobresa, ja que no podem ignorar el drama de l’exclusió social, com ens recorda el Papa Francesc”.


Agraïments en una tarda religiosa i popular


Finalment l’arquebisbe de Barcelona ha donat les gràcies a Déu i a les persones que participen en l’acció de l’Església, “sobretot els 9.854 socis de Càritas i les 650 empreses i entitats que ajuden amb les seves aportacions, així com els 3.150 voluntaris, entre ells molts joves“.  També ha fet una crida a tots els creients perquè es pregunti cadascú què pot fer, perquè així augmentarien aquestes xifres i la caritat de l’Església seria encara més gran.

En aquesta Missa solemne, transmesa per Ràdio Estel, han concelebrat desenes de preveres de l’arxidiòcesi i han assistit també bona part dels diaques, amb Ramon Ollé i Josep Maties, delegat episcopal de Càritas, com a assistents principals. Ha animat la música el Cor de Cambra Francesc Valls, dirigit per Pere Lluís Biosca, amb Josep Maria Escalona a l’orgue i Germán de la Riva com a director de cants per al poble. L’adoració al Santíssim exposat al final de la Missa, que va donar pas a la processó entre el silenci i el cant del ‘Pange Lingua’, ha estat la millor mostra de comunió i d’eclesialitat des de la pluralitat de l’arxidiòcesi de Barcelona.

Omella ha agraït al final el servei de totes les entitats de cultura popular, sobretot aquest diumenge les que han mogut els Gegants i l’Àliga. En definitiva, la festa litúrgica s’ha desenvolupat en sintonia amb les altres expressions socials i culturals del Corpus.