«No oblidis mai que ets monjo. El monjo el fa la vocació, l’abat el fa el servei», és la cita de sant Bernat que el pare Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961) va triar per al recordatori de la seva benedicció abacial. Vilà, escollit abat del monestir de Poblet el 3 de desembre del 2015, és una vocació tardana que va entrar a Poblet deu anys abans, després de tota una vida professional entre llibres i arxius.
L’àmplia formació de l’abat Vilà (Geografia i Història, Biblioteconomia i dos postgraus) va culminar a la Facultat de Teologia de Catalunya per ser ordenat sacerdot el maig del 2015. Disciplinat i avesat a les noves tecnologies (publica regularment al blog elscapitolsdelabat.blogspot.com.es), se’l pot veure sovint acompanyat del pare Josep Alegre, el seu predecessor i ara abat emèrit.
«Els meus dons i talents són migrats, ben humans i limitats. Sempre dic que una comunitat està formada per un grup de gent que cerca Crist, i som tan maldestres que hem de dedicar-nos només a això. Són tots els monjos els que posen els dons i talents al servei dels altres, assumint les pròpies febleses i limitacions i les dels altres. A uns ens toca un servei i a d’altres un altre i tots hem vingut per servir Crist i els germans», assegura Vilà.
Vilà ha arribat a abat després de 25 anys de vida professional i de discernir per la vida monàstica: «El meu procés vocacional va durar quatre anys i va ser una decisió bastant meditada. Certament, no estava gaire satisfet de la meva actuació en la vida laboral, em sentia com una peça del sistema, de vegades fent un paper amb pressions a la gent. Això va ser una de les coses que em va fer plantejar què és realment el que volem ser a la vida, a què se’ns crida».
El pare abat reivindica el monestir de Poblet com un punt de referència: «Diversos hostes —de tota mena, creients, no creients, agnòstics, no practicants— ens diuen que la nostra vida els impacta més que la vida d’una parròquia. Fem que la gent es plantegi per què un seguit de persones que han estudiat o tenien una feina, arriba un punt que ho deixen tot per no tenir res i per tenir-ho tot en comú, per viure una vida molt reglamentada i rutinària amb el sol objectiu de buscar Crist. El principal apostolat nostre és que la gent es pregunti què fem aquí».
Vilà revela que han ofert el monestir per al diàleg entre Catalunya, l’Aragó i el País Valencià i, davant el moment polític, sosté: «Ara s’ha de buscar acomplir la voluntat majoritària dels catalans i que l’opció que es prengui no sigui un motiu de ruptura de la societat. Al llarg de la nostra història els catalans hem fet moltes coses i, la major part de les vegades, sense provocar ruptures. Ara també serem capaços de fer-ho».
