El Papa ha dit aquest mateix dilluns que s’està manifestant “una renovada aliança entre la comunitat científica i la comunitat cristiana”, per protegir la casa comuna de la terra “del col•lapse ecològic”. En un discurs adreçat als participants en una assemblea de la Pontifícia Acadèmia de les Ciències, dedicat en part a l’encíclica Laudato Si, Francesc ha expressat la seva alegria per les connexions a favor del desenvolupament. “Celebro del fet que sentiu profundament la solidaritat que us vincula a la humanitat d’avui i de demà en el signe d’aquesta preocupació per la mare terra, un compromís més digne en funció de la seva orientació a la promoció del desenvolupament humà integral, la pau, la justícia, la dignitat i la llibertat de l’ésser humà”.
El Sant Pare ha alertat davant la necessitat de vetllar per la creació de manera natural, sense una deriva administrativa o de gestió a l’estil de les obres fetes pels homes ja que “en realitat no som els custodis d’un museu o uns treballadors seus que hem de treure la pols cada matí, sinó els col·laboradors de la conservació i del desenvolupament de l’ésser i de la biodiversitat del planeta, així com de la vida humana present en aquest univers”. Francesc ha defensat, en relació amb això, que “la conversió ecològica capaç d’assolir el desenvolupament sostenible inclou, de manera inseparable tant l’assumpció plena de la nostra responsabilitat humana, en relació amb la creació i els seus recursos, com la recerca de la justícia social i la superació d’un sistema injust que produeix misèria, desigualtat i exclusió”.
Igualment el pontífex ha demanat als responsables polítics del món que vetllin més pel medi ambient que no pas per l’economia. El bisbe de Roma ha recordat, en aquest sentit, que “la submissió de la política a la tecnologia i a les finances que busquen sobretot el profit personal està avalada per la distracció o pel retard en l’aplicació dels acords internacionals sobre medi ambient, a banda de les constants guerres de predomini disfressades de nobles reivindicacions, que provoquen danys irreparables al medi ambient i a la riquesa moral i cultural dels pobles”. El Papa finalment ha expressat la seva esperança davant la tria que la humanitat, segons ha afegit el pontífex, fa de buscar el bé comú en un context de “desenvolupament sostenible integral”.
“Trobada amb Déu”
En l’homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta, Francesc ha assegurat aquest dilluns que la fe cristiana no és una teoria o una filosofia, sinó la trobada amb Jesús. Coincidint amb l’inici de l’Advent, el Papa ha afirmat que, “per trobar veritablement Jesús, hem de posar-nos en camí amb tres actituds: ser vigilants en la pregària, actius en la caritat i exultants en la lloança”. El Sant Pare ha comentat, en la mateixa línia, que “en la pregària, a l’inici de la Missa, la litúrgia ens marca tres actituds: vigilants en l’oració, actius en la caritat i exultants en la lloança”. També ha recordat que “la caritat fraterna no és només donar una almoina, sinó també tolerar la gent que ens fa nosa, com ara els nens quan fan massa soroll, el marit o la dona quan hi ha dificultats o fins i tot la sogra, és a dir, una caritat activa”.
El pontífex s’ha referit, en un altre moment, a “la gran sorpresa de la trobada amb el Senyor, que ens ha buscat sempre en primer lloc, com va passar amb el Centurió”. Ha comentat, en un to més planer, que “el Senyor sempre va més enllà perquè, quan nosaltres fem un pas, ell en fa 10”. El Sant Pare ha recordat que la trobada amb Jesús està per sobre de qualsevol norma, perquè és de persona a persona. “Els doctors de la Llei sabien tot, tot de la dogmàtica d’aquell temps, sobretot de la moral d’aquell temps, tot. No tenien fe, perquè el seu cor s’havia allunyat de Déu. Allunyar-se o tenir la voluntat de sortir a la trobada. I aquesta és la gràcia que nosaltres demanem avui”, ha destacat. A partir d’aquí, Francesc ha conclòs que “la gran pregunta del cristià és com sortir a buscar el fill de Déu, el Crist”.
Audiència als organitzadors i col·laboradors de l’Any de la Misericòrdia
D’altra banda, Francesc ha rebut aquest dilluns al matí, a la Sala Clementina del Palau Apostòlic del Vaticà, els gairebé 400 organitzadors i col•laboradors del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, per expressar-los el seu agraïment personal pel gran treball que han desenvolupat. Després de saludar l’arquebisbe Rino Fisichella, president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, el Sant Pare ha explicat que la seva intuïció “va ser sense pensar que el Senyor fes que es convertís en una realitat i que, sobretot, es pogués celebrar amb tanta fe i alegria en les comunitats cristianes escampades pel món”.
A més, el pontífex ha afirmat que “la Porta de la Misericòrdia, oberta a totes les catedrals i en els santuaris, ha permès que els fidels no trobessin cap obstacle per experimentar l’amor de Déu, i ara cal que això s’insereixi en la vida de cada dia per fer que la Misericòrdia es torni un compromís i un estil de vida permanent per als creients”. Finalment el pontífex ha recordat les diverses autoritats, civils i religioses, per assegurar que tots ells, “de diverses maneres, han fet possible que aquest esdeveniment de gràcia es celebrés de manera segura, amb gran afluència de pelegrins, fent aflorar el profund valor espiritual que representa el Jubileu”.
Audiència al primer ministre d’Irlanda
Finalment destaquem que el Papa ha rebut aquest dilluns en audiència el primer ministre d’Irlanda, Enda Kenny, que després s’ha reunit amb Pietro Parolin, secretari d’Estat, acompanyat per Paul Richard Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats. Durant l’entrevista, que s’ha fet en un clima de cordialitat, Francesc i el primer ministre irlandès han parlat dels lligams històrics entre la Santa Seu i Irlanda, i han posat en relleu la constant contribució de l’Església catòlica en l’àmbit social i educatiu. També han analitzat la importància del paper dels cristians en l’espai públic, sobretot en la promoció del respecte de la dignitat de cada persona, començant per les més febles i indefenses. La conversa ha seguit amb un intercanvi de punts de vista sobre Europa, amb una referència especial al fenomen migratori, a l’ocupació juvenil i als reptes principals que el continent està cridat a afrontar en matèria política i institucional.
Es pot escoltar AQUÍ l’edició de Diari del Papa corresponent al dilluns 28 de novembre de 2016
