Amb el testimoni d’un sacerdot torturat i empresonat durant la dictadura i el d’una monja que va patir treballs forçats, mantenint la pròpia fe i la dels altres, el Papa va deixar el discurs preparat i va pronunciar una homilia improvisada. Va ser en la seva visita a Albània el 21 de setembre en la pregària de vespres que va resar amb sacerdots, seminaristes, religiosos i religioses, i moviments laïcals a la catedral de Tirana.
Deixant de banda el discurs preparat, el Papa va reconèixer, emocionat, que en preparar aquesta visita, va descobrir tot el que havia patit el poble albanès: “És un poble de màrtirs i avui a l’inici d’aquesta celebració he parlat amb dos. I podem preguntar-los com s’ho van fer per sobreviure a tanta tribulació.” Segons Francesc, “Déu consola el seu poble de manera amagada, en la intimitat del cor dóna fortalesa. Ells no presumeixen del que han viscut perquè ha estat el Senyor que els ha dut endavant. Però ells ens diuen a nosaltres, que hem estat cridats pel Senyor a seguir-lo de prop: “Ai de nosaltres si busquem un altre consol. Ai d’aquells religiosos que busquen consolació lluny del Senyor”. I va finalitzar dient: “Avui hem tocat els màrtirs.”
Després de la trobada amb els sacerdots i les persones consagrades, es va adreçar al centre Betània, a 30 quilòmetres de Tirana. Aquest centre acull nens abandonats o malalts, atesos per personal cristià i musulmà. Francesc va assenyalar, precisament, aquest darrer aspecte: “Testimonia que és possible una convivència pacífica i fraterna entre persones diferents que pertanyen a diferents ètnies i a diferents confessions religioses. Aquí les diferències no impedeixen l’harmonia, l’alegria i la pau, és més, esdevenen ocasió per a un coneixement i comprensió mútua més gran. Les diferents experiències religioses s’obren a l’amor respectuós i eficaç amb el proïsme; cada comunitat religiosa s’expressa amb l’amor i no amb la violència.”
Diàleg interreligiós
La Universitat Catòlica Ntra. Sra. del Bon Consell de Tirana va ser el lloc de trobada del Papa amb els caps de les cinc comunitats religioses principals al país: musulmana, bektashi, catòlica, ortodoxa i evangèlica. Per al Bisbe de Roma, “aquesta presència és signe del diàleg que viviu dia a dia, mirant d’establir unes relacions fraternes i de col·laboració per a bé de tota la societat”.
Francesc va recordar que Albània ha estat testimoni de la violència i de les tragèdies que es poden produir si s’exclou Déu a la força de la vida personal i comunitària. En aquest sentit, va puntualitzar que “hem d’estar atents perquè la religió i l’ètica que vivim amb convicció i de la qual donem testimoni amb passió s’expressi sempre en actituds dignes del misteri que pretén venerar, rebutjant dedicidament com a no veritables totes aquelles formes que representen un ús distorsionat de la religió”.
El Papa va subratllar que la religió autèntica és font de pau i no de violència: “Ningú no pot fer servir el nom de Déu per cometre violència. Matar en nom de Déu és un gran sacrilegi.”
D’altra banda, a la plaça Mare Teresa de Calcuta, durant el rés de l’Àngelus, va agrair als fidels la seva presència i testimoni de fe. Especialment, es va adreçar als joves: “Amb la força de l’Evangeli i l’exemple dels màrtirs, digueu no a la idolatria dels diners, a l’individualisme, a les dependències i a la violència, i sí a la cultura de la trobada i de la solidaritat.”
Abans de l’Àngelus, el Papa va celebrar una eucaristia en la qual va tornar a assenyalar les persecucions contra catòlics, ortodoxos i musulmans: “Podem dir que Albània ha estat una terra de màrtirs. No van faltar proves de gran valor i coherència en la confessió de fe. Van ser molts els cristians que no es van doblegar davant l’amenaça, sinó que es van mantenir sense vacil·lació en el camí de la fe.”
Per això, va ressaltar: “Avui he vingut per animar-vos a fer créixer l’esperança en vosaltres i al voltant vostre, a involucrar les noves generacions; a nodrir-se assíduament de la Paraula de Déu obrint els vostres cors a Crist: el seu Evangeli us indica el camí. Que la vostra fe sigui alegre i radiant; que mostri que la trobada amb Crist dóna sentit a la vida dels homes.”
