El Pontífex demana als bisbes filipins camins nous per evangelitzar

El primer acte religiós del papa Francesc a les Filipines ha estat una missa amb bisbes, sacerdots, religioses i religiosos a la catedral de la Immaculada Concepció de Maria de Manila.

Les paraules del Papa els han animat a preparar camins nous per evangelitzar Àsia, combatre la desigualtat social, ser testimonis creïbles del Senyor rebutjant la mundanitat i ser prop dels joves i de les famílies. El Pontífex ha presidit l’eucaristia després de la trobada privada amb el president Benigno Aquino i el discurs a les autoritats del país.

En l’homilia, Francesc ha recordat la crida de Crist als sacerdots i bisbes: “M’estimes?… pastura el meu ramat” i la proximitat dels 500 anys de l’evangelització de les Filipines. “Avui vosaltres continueu aquesta obra d’amor. Com els vostres predecessors sou cridats a construir ponts, a pasturar les ovelles de Crist, i a preparar camins nous per a l’Evangeli a Àsia.”

En aquest sentit, ha subratllat que els sacerdots “estem cridats a ser ‘ambaixadors de Crist’ a través del ministeri de la reconciliació. Proclamem la Bona Nova de l’amor infinit, de la misericòrdia i de la compassió de Déu. Proclamem l’alegria de l’Evangeli”. Segons el Bisbe de Roma, ser ambaixador de Crist suposa “convidar a una trobada personal renovada amb el Senyor, però l’Evangeli també és una crida a la conversió, a examinar la nostra consciència, com a individus i com a poble”. Per això, ha indicat que “l’Església està cridada a reconèixer i a combatre les causes de la desigualtat”, que contradiuen els ensenyaments de Crist, perquè cada cristià està cridat a viure una vida honesta, íntegra i interessada en el bé comú.

“Nosaltres”, ha dit el Papa, “bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, hem de ser els primers en acollir al nostre cor la seva gràcia reconciliadora. Sant Pau explica amb claredat el que això significa: rebutjar perspectives mundanes i veure totes les coses novament a la llum de Crist; ser els primers a examinar les nostres consciències, reconèixer les nostres faltes i pecats, i recórrer el camí d’una conversió constant”.

Francesc va insistir en el fet que els sants ensenyen que “la trobada diària amb el Senyor en la pregària» és la font «de tot el zel apostòlic”.

Pobresa de Crist

Viure la novetat de l’Evangeli, ha explicat el Pontífex, “per a tots nosaltres, significa viure de manera que es reflecteixi a les nostres vides la pobresa de Crist, l’existència del qual es va centrar a fer la voluntat del Pare i a servir els altres. El gran perill, és clar, és el materialisme que pot arribar a la nostra vida i comprometre el testimoni que oferim. Només si arribem a ser pobres i eliminem la nostra complaença serem capaços d’identificar-nos amb els últims dels nostres germans i germanes”.

També es va adreçar als seminaristes, als quals va demanar que estiguessin “a prop dels joves que poden estar confosos i desanimats, però continuen veient l’Església com a companya en el camí i font d’esperança”. “Proclamar la bellesa i la veritat del missatge cristià a una societat que està temptada per una visió confusa de la sexualitat, el matrimoni i la família. Com sabeu, aquestes realitats pateixen cada cop més l’atac de forces poderoses que amenacen amb desfigurar el pla de Déu sobre la creació i traeixen els veritables valors que han inspirat i plasmat tot el millor de la vostra cultura.”

Francesc també ha reconegut que els filipins són coneguts “pel seu gran amor a Déu, la seva pietat fervent i la càlida devoció a la Mare de Déu i al rosari. Aquest gran patrimoni conté un poderós potencial missioner”.

Finalment, va fer una petició: “Demano a Maria que us concedeixi un zel desbordant que us porti a desgastar-vos amb generositat al servei dels nostres germans i germanes. Que d’aquesta manera, l’amor reconciliador de Crist penetri cada cop més profundament en el teixit de la societat filipina i, a través d’ell, fins als confins de la terra.”

Un moment emotiu ha estat quan el Papa, en el moment de la salutació de la pau, ha baixat de l’altar per apropar-se a un grup de religioses discapacitades i a un sacerdot ancià, el qual s’ha esforçat per posar-se dret per rebre amb emoció la salutació de Francesc.