Francesc Riera és jesuïta i barceloní, llicenciat en Filosofia i lletres i Teologia. Als seus 80 anys, ha estat secretari del provincial dels jesuïtes, director de la casa d’espiritualitat de Manresa i director del centre d’estudis de Cristianisme i Justícia, entre d’altres responsabilitats. A finals de l’any passat va publicar el llibre Manresa Ignasiana–500 anys, commemorant el 500 aniversari de la conversió de sant Ignasi.

Per què sant Ignasi té un vincle tan fort amb Catalunya?

És on es produeix la seva conversió. Després de ser ferit a la Ciutadella de Pamplona durant un conflicte armat, durant la convalescència de les seves operacions, va començar a llegir vides de sants i de Jesús. Les seves lectures van començar a remoure-li inquietuds. Aleshores va decidir marxar cap a Terra Santa. De camí passa per Montserrat, on va viure una experiència espiritual molt forta. Se sentia un home nou. Aleshores ell, que havia viscut sempre aparentant, es va canviar la roba amb un pobre, i va deixar enrere les armes.

Per què va arribar a Manresa?

Es va adonar que necessitava uns dies per pair i veure què volia dir el que acaba de viure. Volia passar-hi un o dos dies, però hi acaba estant prop d’un any. Viu en un hospital de pobres, ajuda els malalts, prega molt, demana almoina, que després repartirà entre els altres pobres… I aleshores sent parlar d’unes coves a prop del riu, que convertirà en el seu lloc de pregària. Però en el fons de tot, Ignasi continua intentant el que sempre havia intentat, que és conquerir l’honorabilitat, només que ara davant Déu. Havia entregat la seva espasa, però no havia entregat el volant de la seva vida. Això li va generar un gran buit, i va arribar a tenir temptacions de suïcidar-se. És durant l’etapa de Manresa, però, que ell va ser capaç de dir “preneu Senyor i rebeu tota la meva llibertat”. De Manresa en surt un home nou, que ja no compra Déu i que és capaç de veure totes les coses noves en Ell.

Fa mig mil·lenni que va produir-se la conversió de sant Ignasi. De quina manera parla la seva vida i el seu exemple al nostre context actual?

El que transmet sant Ignasi és la seriositat de cercar el sentit de la vida. I d’una vida que vol situar-se des de coses grans. No una vida per a l’entreteniment. Dit d’una altra manera, tot el tema és la trobada immediata en Déu. Que tota persona humana faci l’experiència de trobar-se amb la fondària d’allò que ens sobrepassa, que és la bellesa, la bondat, la veritat.

Això es plasma en els exercicis espirituals?

Sí. En el fons, els jesuïtes el que voldrien seria oferir exercicis espirituals per a tothom, de la manera que sigui. Ja sigui enmig d’una obra social, d’un centre universitari, etc., que la persona es trobi amb ella mateixa, trobi el profund de Déu i que tingui una vida amb sentit.

Va ser director de Cristianisme i Justícia durant 25 anys. Quin vincle té la intel·lectualitat amb la Companyia de Jesús?

El jesuïta cerca la major gloria de Déu, el que més serveixi a l’Església, i amb el màxim de seriositat i rigor. Cristianisme i Justícia surt de la percepció, al segle XX, que hi havia hagut una separació de fe i justícia. La fe i la justícia eren dues realitats separades i en pugna des de feia molt. Però són el mateix, no existeix una cosa sense l’altra. Cristianisme i Justícia farà l’intent d’aprofundir en la fe i en la justícia, tornar a soldar aquestes dues realitats, que són tan de Déu.