La Fundació Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) fa més de 35 anys que treballa a Haití amb els infants més desafavorits. Des del 2010, arran del terratrèmol, va començar una relació de col·laboració amb Mans Unides per fer arribar l’ajuda a qui més ho necessités. El director de NPH a Espanya, Xavier Adsarà, ens explica la feina que desenvolupa l’entitat i el compromís amb la campanya de Mans Unides d’enguany, Frenar la desigualtat és a les teves mans.

Què ens diu la campanya de Mans Unides?

Que és veritat que frenar la desigualtat i les injustícies socials que hi ha al món és a les nostres mans. A nivell individual, ens hem de preguntar si podem fer alguna cosa per frenar aquesta desigualtat i hem de saber respondre-hi d’una manera molt honesta.

No podem deixar en mans dels polítics, dels governants i de les institucions oficials les grans desigualtats socials que, a més, van en augment. Vivim en un món on els governants ens demostren que no hi ha una voluntat o interès real per posar fi a les injustícies socials, perquè es podria fer. El món és de tots, no només dels governs. Individualment ens hem d’involucrar i comprometre a fer un món millor i això passa per lluitar pel canvi climàtic, per frenar les desigualtats socials perquè és a les nostres mans.

Com és la col·laboració de NPH amb Mans Unides?

Amb Mans Unides hem fet projectes tan importants com instal·lar plaques solars a tota la teulada de l’Hospital St. Damien, que és l’únic hospital pediàtric infantil al país, perquè tingui les portes obertes els 365 dies de l’any, 24 hores al dia.

El país compta amb 11 milions d’habitants, més de tres milions de nens vulnerables. Atenem entre 80.000-90.000 nens a l’any. És evident la importància d’aquest projecte que desenvolupem amb Mans Unides.

La Dra. Pascal, actual directora executiva del St. Damien pediatric hospital a Haití, que substitueix la Dra. Jacqueline Gautier, amenaçada de mort pels “gangs” a Haití. 

Quins altres projectes tenen el suport de Mans Unides?

Hem fet altres projectes com construir instal·lacions esportives, pistes de bàsquet, de futbol i vòlei, a Cité Soleil, que és el barri més pobre, perillós i violent a Haití. Aquí convidem els joves perquè després de l’escola puguin practicar esport i, alhora, se’ls dona un berenar i un suc. Per a molts d’ells, serà l’únic àpat que tindran fins a l’endemà quan vinguin amb nosaltres a practicar esport.

No es tracta només d’alimentar els nens, sinó de mantenir-los allunyats de les bandes criminals, els gangs, que estan esteses arreu del país. És un drama humanitari.

Nosaltres, a través d’aquestes instal·lacions esportives, convidem els joves fins als 16 anys a practicar esport, a sembrar valors, a allunyar aquestes noves generacions d’haitians de la violència, de la droga, de les bandes armades, i que no deixin l’escolarització. Treballem l’empoderament de les nenes amb les famílies.

No es tracta només d’alimentar els nens, sinó de mantenir-los allunyats de les bandes criminals, els gangs, que estan esteses arreu del país. És un drama humanitari

On necessiten més suport?

Com que Haití és un país que està en estat de guerra, perquè els gangs tenen controlat absolutament cada barri, cada cantonada del país, tenir accés a medicaments, a atenció sanitària, és enormement difícil.

Mans Unides ens dona suport perquè l’hospital pugui obrir per atendre els nens entre els primers dies de vida i els 16 anys, mares gestants… però també ens arriben adults o ferits de guerra, perquè les bandes estan enfrontades entre elles per temes de poder.

Mans Unides ens ajuda a garantir que puguem atendre aquests 80.000 nens i adolescents al llarg de tot l’any.

Com pinta el futur d’Haití?

A Haití no hi ha interessos internacionals de petroli, de diamants, no hi ha res que pugui captar l’atenció. El que sí que hi ha són persones. Més d’11 milions que pateixen una guerra, un estat fallit, una violència extrema, malnutrició… això ha de despertar l’interès d’algú al món.

El personal de NPH té moltes dificultats per dur a terme la seva feina?

Moltes ONG internacionals han marxat perquè la situació d’inseguretat, de violència i de desprotecció de les persones és tan alta que no es pot garantir la seguretat de les persones que hi treballen.

Qui s’ha quedat a Haití? Els equips locals, organitzacions locals com NPH amb el suport d’institucions com Mans Unides compromeses en frenar les desigualtats socials.

També s’hi han quedat les comunitats religioses. Dins de NPH també tenim religiosos que estan entregant la seva vida. Es lleven cada matí sense saber si els segrestaran, si els dispararan… o què es trobaran en tombar la cantonada. Viuen amb aquesta por, però també tenen una gran fortalesa espiritual. Els dona pau i força en moments de grans tragèdies humanes, com la que viu Haití.

Aquesta situació és duríssima, per això són tan importants campanyes com la de Mans Unides, que donen veu a aquestes situacions de guerra i emergència humanitària permanent, perquè la gent sigui conscient que cal fer alguna cosa.

Mare haitiana a la unitat de maternitat del St. Damien.

Les bandes armades els amenacen?

Fins fa un any i mig teníem un respecte per part de la comunitat enorme perquè molts dels nens que havien entrat a les nostres llars a Haití per rebre programes de formació, salut, nutrició… venien dels barris més pobres i, de vegades, d’aquests grups armats. Nosaltres, precisament, volem acollir aquests nens per erradicar aquest traspàs de violència de generació en generació.

A l’hospital hem ajudat a salvar moltes vides de nens i d’adolescents no només de gent que viu en pobresa extrema, sinó també dels que venien d’aquests grups armats. Teníem un respecte enorme perquè a més donem feina a la comunitat i només amb personal local.

Què ha canviat?

Des de fa un any i mig això s’ha trencat. Els gangs (formats per joves de 20 anys captats per bandes armades) i les màfies controlen les armes, les drogues, tot el que entra i surt del país (menjar, roba, medicina…). Arran de la mort del president haitià hem començat a patir segrestos, morts…

Com es pot atendre 80.000 nens en un hospital quan a cada cantonada hi ha barricades, controls dels gangs?

Nosaltres anem amb les nostres ambulàncies, amb els nostres logos, i encara tenim un cert respecte, però hem perdut el respecte absolut que teníem abans i que ens permetia moure’ns amb força llibertat. Amb tot, som de les poques entitats que poden circular i funcionar. Gaudim d’un cert respecte, però no és el nivell de protecció que teníem abans.

Com es pot atendre 80.000 nens en un hospital quan a cada cantonada hi ha barricades, controls dels gangs?

El personal de l’hospital es juga la vida cada dia, doncs…

A l’hospital treballen 540 persones: metges, infermeres… que es juguen la vida cada dia, sí, per venir des de casa seva a l’hospital. Tenim una doctora segrestada i ens temem el pitjor, també hi ha personal que ha de quedar-se a dormir a l’hospital perquè és tan difícil i complicat tornar a casa que és més segur quedar-se a l’hospital fins que veiem que hi ha seguretat perquè puguin sortir-ne.

Hi ha espai per a l’esperança en aquest panorama?

 Malgrat tot, els haitians tenen esperança. Els haitians tenen una fe en el seu poble i en el seu país impressionant, però és cert que la migració de famílies haitianes és imparable. La gent més preparada està marxant del país perquè està perdent la fe en el fet que la situació es pugui arreglar.

Confien en la comunitat internacional?

Sembla que hi ha un moviment a l’ONU per enviar un exèrcit de pau perquè el primer que cal fer és aturar la violència i posar pau als carrers, requisar les armes que estan en mans de joves i adolescents. Això porta el seu temps.

El compromís de NPH amb la comunitat és tan fort que fa 35 anys que els nostres programes ajuden a mantenir l’esperança de tots els haitians, perquè no els hem deixat i continuarem allà.

L’hospital és un centre de referència a tot el país, és com una font d’esperança per a tots els haitians. Passi el que passi, no deixarem Haití i el nostre personal és molt compromès.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!