Els somnis dels infants i joves sirians

Els missioners salesians que treballen al país ens expliquen gairebé cada dia les seves necessitats. Com després de quatre anys de guerra la situació cada vegada és una mica més complicada. A Síria necessiten de tot: aliments, medicaments, roba d’abric, seguretat… Davant d’aquesta realitat no podem restar impassibles. Així explica a Catalunya Cristiana la portaveu de les Missions Salesianes, Ana Muñoz, com va sorgir la campanya “Els somnis de Síria”, que té com a protagonistes els nens, nenes i joves d’aquest país castigat per una violència que sembla no tenir fi. No en va, la infància i la joventut són la raó de ser de la família salesiana…

Els més petits són el col·lectiu més vulnerable en aquest conflicte. Tot i això, comenta Muñoz, “no volíem quedar-nos amb la idea negativa… perquè malgrat tot el que viuen aquests nens, nenes i joves desitgen que acabi el conflicte per poder fer realitat els seus somnis i construir una Síria millor per a tothom”.

Els missioners salesians estan presents a Alep, Damasc i Kafroun, dins de Síria, però també es troben al Líban i Turquia, on “fan tot el possible per ajudar centenars de famílies sirianes que fugen de la guerra”, ens explica la portaveu de Missions Salesianes. I afegeix: “Per a nosaltres, els refugiats i les víctimes de la guerra de Síria han esdevingut una prioritat.”

L’objectiu de la campanya “Els somnis de Síria” busca que els nens, nenes i joves víctimes de la guerra siguin escoltats i que l’opinió pública no s’oblidi que a Síria hi ha un conflicte. Tanmateix, “no ens oblidem que hi ha necessitats urgents i, per això, també demanem la col·laboració dels ciutadans. Centenars de famílies sobreviuen gràcies als missioners salesians. Síria és avui un país on el 53% de la seva població viu en pobresa extrema”, assegura Ana Muñoz.

A Síria les xifres ens parlen de més de 10 milions de persones que necessiten ajuda humanitària. Amb aquesta campanya, més de 600 nens, nenes i joves que assisteixen als centres salesians en poden resultar beneficiats. En aquests locals troben un espai segur on se’ls ajuda a viure com el que són: nens. Com afirma Muñoz, “als centres juvenils de Damasc i Alep centenars de menors i joves hi acudeixen cada dia per jugar, fer tallers… També els missioners salesians ofereixen ajuda a centenars de famílies necessitades perquè almenys puguin cobrir les seves necessitats més bàsiques”.

Seqüeles de la guerra

Viure una guerra sempre és una experiència traumàtica, i més encara quan es tracta de menors. En aquest sentit, Ana Muñoz reconeix que “les seqüeles psicològiques dels nens, nenes i joves que viuen la guerra seran molt difícils de superar. La violència, la por i la mort els han trencat les vides. Molts infants ja no poden anar a l’escola perquè ha estat bombardejada, han hagut d’abandonar casa seva després d’haver estat atacats, la majoria han perdut familiars o amics, uns quants han estat tirotejats per franctiradors, uns altres han estat segrestats…”. A tot això cal, sumar-hi els talls d’energia i les mancances alimentàries.

Més de 250.000 persones han mort, de les quals més de 8.000 són nens i nenes; 50.000 estan desaparegudes; sis milions han abandonat casa seva; tres milions més han deixat el país; 212.000 persones viuen assetjades; 670.000 nens i nenes han hagut d’interrompre la seva educació… i podríem continuant donant més xifres…

Els petits viuen amb por i amb els seus drets fonamentals contínuament trepitjats. És per això que els missioners salesians s’aboquen amb la infància i joventut “perquè les seves vides no es trenquin definitivament”, subratlla Ana Muñoz. Per això promouen activitats recreatives, educatives i de lleure. “La seva tasca a Síria és proporcionar una mica d’esperança, esdevenir un suport. Per a molts, la sola presència dels missioners salesians, que podrien haver marxat del país, és una veritable ajuda. El seu coratge i compromís és admirable perquè ningú no ha volgut deixar a l’estacada els qui més ho necessiten”, afirma Muñoz.

I no és que els missioners salesians siguin immunes a aquesta situació de guerra, ells viuen el conflicte com la resta de la població, “amb por i una certa tristesa”, apunta Ana Muñoz. “Diuen que s’han acostumat a la inseguretat, a viure amb por, però el més difícil és veure les cares tristes de la gent, la manca de motivació, veure que els nens s’han acostumat a la guerra i coneixen el nom de les armes, el silenci quan se sent una explosió propera… però treuen forces del coratge que demostren els joves, nens i nenes.”

A les tres cases dels salesians a Síria, Alep, Damasc i Kafroun, la situació és molt complicada. Falten aliments, medecines, combustible, aigua… “Les activitats normals s’han vist afectades per aquestes noves necessitats”, indica la portaveu de Missions Salesianes, “a més hi ha una gran inseguretat. Als patis dels nostres centres han caigut bombes i bales”.

Malgrat tot, és cert que la vida s’obre pas a través de la mort i la destrucció. Així, Ana Muñoz sosté que els més petits “somien que la fi de la guerra arribi aviat i puguin viure en pau. Volen construir una Síria millor, on hi hagi respecte i diàleg. Els joves i els menors sirians tindran a les seves mans el futur del país i nosaltres restarem al seu costat perquè els seus somnis es facin realitat”.