En defensa del bisbe Novell

He parlat amb el bisbe emèrit Novell duesvegades, sempre per motius de feina, com a responsable que vaig ser, fins al’any 2020, de l’acollida de persones refugiades a la Generalitat, i pel que faa aquesta qüestió puc dir que la seva postura va ser generosa i oberta al’acolliment fraternal d’aquest col·lectiu. Recentment, el bisbe Novell hadecidit deixar la seva responsabilitat eclesial, i sobre aquest fet i elsmotius que li han fet prendre aquesta decisió no tinc res a dir-hi. És unaqüestió que correspon a la seva consciència. No he de dir res tampoc sobre lagestió feta al bisbat de Solsona, més o menys encertada, perquè no la conec, nisobre la seva manera d’entendre la doctrina de l’Església perquè no és d’aixòal que ara em vull referir.

La cruel envestida que ha patit ell, iaprofitant-ho, l’Església en el seu conjunt, em sembla lamentable i abusiva. Iel que és més trist, atac sofert no solament pels que ja ho tenen per costum,sovint de forma grollera i demagògica, sinó també per persones pertanyents al’Església que l’han criticat d’una manera ferotge. Algunes d’aquestespersones, en escoltar-les, dona la impressió que parlen com a representants delpapa Francesc, condemnant el bisbe de manera grandiloqüent i superba,qualificant-lo, fins i tot, de desequilibrat i de malalt mental. Potser creuenque fan un favor a l’Església allunyant-ne totes aquelles que no pensen comelles? No era d’això, entre d’altres imputacions, del que l’acusaven? O potseres revengen de ves a saber quins greuges o quins comptes pendents? Quantarancúnia acumulada!

El bisbe haurà fet coses bé i altres malament,com tothom, però davant d’una decisió difícil i, sens dubte, traumàtica, mereixrespecte, sobretot per part dels qui formem part de l’Església de Jesús.

Abans de jutjar amb tanta duresa, tots plegatshauríem de recordar allò de «Qui estigui lliure de culpa que llenci la primerapedra».

Demano a aquests jutges inflexibles que deixen caure les pedres quetenen a punt per llençar i que preguin pel bisbe Novell.