Aquesta exposició és rellevant per la importància de les obres que s’hi poden contemplar i per la categoria indiscutible dels artistes que les han materialitzades. Tant els quadres com les escultures de la mostra són fructífers en detalls. Cal mirar-los més enllà de la mera proposta artística, ja que tenen segones lectures d’allò més interessants.” Així s’expressava la Dra. Helena Alonso, historiadora de l’art i comissària de l’exposició Dones. Entre Renoir i Sorolla, que s’ha inaugurat el dijous 26 de maig al Museu Diocesà de Barcelona.

La dona és la protagonista absoluta d’aquest admirable projecte expositiu, estructurat en diferents àmbits, que es pot visitar fins al proper 25 de setembre al Museu Diocesà de Barcelona i a la catedral de Barcelona. Pintors com Pierre-Auguste Renoir, Joaquim Sorolla, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell o Joaquim Torres-García i escultors com Manolo Hugué, Josep Llimona, Josep Clarà o Pau Gargallo plasmen en les seves peces l’univers femení del període comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX.

La majoria de les més quaranta pintures i escultures de l’exposició pertanyen a la col·lecció privada de l’empresari i mecenes Francisco Daurella, que aquest 2022 farà 95 anys. Anteriorment ciutats com Sevilla, Pontevedra, Alacant o Lisboa havien acollit una mostra que “té en compte les característiques pròpies de cultura i territori de cada seu”, ha constatat la Dra. Alonso. Per a l’ocasió, s’hi ha incorporat una petita selecció d’obres del fons del Museu Diocesà de Barcelona i del Museu de Montserrat.

A més, l’exposició ret homenatge a dues dones notables de la societat barcelonina d’aquella època: Dorotea de Chopitea (1816-1891) i sor Eulàlia Anzizu (1868-1916). “Totes dues van dur a terme un seguit d’accions en favor de les persones més necessitades”, ha afirmat la comissària.

“Hivern” (1914), oli sobre tela de Ramon Casas, és una obra mestra

Una de les obres mestres que s’hi exhibeixen és Hivern (1914), oli sobre tela de Ramon Casas. L’expressivitat de la línia i un cromatisme intens són els trets més característics del quadre. El blanc de la pell d’ermini i dels guants contrasten amb el negre del vestit, de les sabates i del barret de la model. L’artista es permet la llicència d’afegir-hi dues notes de color: el vermell de la rosa que penja de la cintura de la noia i el daurat dels ornaments del barret.

“Adolescent” (1924), de Josep Llimona. Foto: Agustí Codinach

Classe de cant (1900), de Lluís Masriera i Rosés, és un quadre d’execució exquisida i elegància sublim. Una llum càlida amara l’estança, on les dues noies es lliuren —una toca el piano i l’altra interpreta la partitura— a l’art musical, de lirisme i serenor. També cal destacar el bust de bronze de la pintora Mme. Guy Lentif (1920), de Josep Clarà, i Adolescent (1924), estàtua de marbre de Josep Llimona.

Extraordinaris són també els següents treballs pictòrics: Monja, de Benet Mercadé i Fàbrega; Gitana vella, d’Isidre Nonell; Mirant l’exterior, de Ramon Casas; Noia de Montmatre, de Santiago Rusiñol; Dones assegudes a la platja amb un nen, de Joaquim Sorolla; Família de pescadors, de Dionís Baixeras; Paisatge amb porqueirola, de Joaquim Vayreda, o Cafè concert, de Ricard Canals.

A la sala capitular de la catedral de Barcelona es poden veure dues pintures magistrals: Escena de l’Arcàdia (1912), de Joaquim Torres-García, i Femme et jeune fille dans un paysage (1916), de Pierre-Auguste Renoir, que representen la visió de la dona com a enllaç privilegiat amb la natura. I una de les capelles del claustre de la seu barcelonina alberga L’enterrament de Crist, monumental escultura en marbre blanc de Josep Llimona. Les composicions de la Mare de Déu i de Maria Magdalena són formidables.