Ja fa anys, el papa Francesc deia que “una actitud d’obertura en la veritat i en l’amor ha de caracteritzar el diàleg amb els creients de les religions no cristianes, malgrat els diversos obstacles i dificultats, particularment els fonamentalismes d’ambdues parts. Aquest diàleg interreligiós és una condició necessària per a la pau en el món, i per tant és un deure per als cristians, així com per a altres comunitats religioses” (EG 250). Ara, en el seu recent viatge apostòlic a Bahrain, ha estat un exemple de diàleg, posant en relleu els molts punts d’unitat que hi ha en el cor de la religió.

El papa Francesc, no obstant, constata que la humanitat es troba més dividida que unida i sotmesa a un equilibri fràgil. Relata la situació paradoxal que vivim quan, patint les mateixes dificultats, alguns poderosos pensen només en els seus interessos particulars i, en lloc de cuidar el conjunt, es juga amb foc, míssils i bombes, amb armes que provoquen planys i mort, omplint la casa comuna de cendres i odi. Davant d’aquesta degradació hi hem de col·locar la voluntat d’un canvi que ha de venir no només de les institucions, sinó de cadascú en particular i en l’àmbit en el qual realitza la seva activitat.

El diàleg interreligiós pot aportar allò més necessari per a la convivència. Francesc assenyala tres elements decisius: la pregària, com a reconeixement del lloc de Déu en el cor de les persones i les estructures humanes; l’educació amb tres emergències educatives: el reconeixement de la dona en l’àmbit públic, la protecció dels drets fonamentals dels infants i l’educació a la ciutadania. El resultat del diàleg sempre serà la pau, que ens arribarà com a do i font de felicitat.