L’exposició itinerant La força d’una trobada, obra de l’autor Siro López, ha començat a recórrer tots els llocs d’Espanya on hi ha presència de la família Teresiana d’Enric d’Ossó. Amb aquesta exposició es vol transmetre el que, com a família, podem aportar al conjunt de carisma a l’església i al món.

No es tracta d’una exposició sobre la figura d’Enric d’Ossó, ni sobre la vida-obra de Teresa, sinó sobre la connexió carismàtica que hi ha entre ells i de la vida que s’ha perllongat a través del que s’anomena Teresianisme d’Enric d’Ossó. Es pretén que la visita a l’exposició aporti al qui la visiti una experiència interior connectada amb el seu punt de partida, que el qui entri i visiti l’exposició en surti amb una pregunta, un repte, una imatge gravada, un text que l’ha provocat… Es pretén provocar més que informar, suggerir més que explicar, proposar més que exposar…

L’exposició està en aquests moments al Col·legi de Teresianes de Ganduxer, 85 fins al dilluns vinent, dia 16 de febrer al migdia. Però continua itinerant al col·legi de Teresianes de Gràcia, al carrer Nàpols, 359, la setmana vinent i la següent al de Bellvitge, Av. Amèrica, 5-9 (Hospitalet de Llobregat).

El disseny i el muntatge artístic han estat obra del polifacètic artista Siro López, amb un llenguatge suggerent. Mitjançant la imatge i el simbolisme, el visitant té l’oportunitat d’experimentar la novetat que l’espiritualitat teresiana suposa per al món i per a l’Església.

Concebuda en tres espais independents, l’exposició introdueix el visitant en un recorregut on ha de travessar tres portes. Cadascuna ens introdueix en una sala diferent. L’entrada i la sortida ens connecten amb la realitat que som i en què vivim. El visitant és esperonat a marxar amb una pregunta, un repte o un text que li ha ressonat.

En cada un dels espais –als quals s’accedeix per una original porta en forma de les siluetes del personatge central, sant Enric d’Ossó, santa Teresa i Jesús- ens troben repetida la frase: “Passa més temps amb la persona que estimes”. En cada espai el visitant rep una sèrie de missatges que acaben al lloc central on ens trobem -com en el castell interior de Santa Teresa- en un indret íntim presidit per una creu feta de cares de diferents races, i un mirall en el centre on el visitant es veu reflectit. El silenci, la música, el missatge de sant Enric de pregar diàriament durant un quart d’hora i el de Teresa de “tractar d’oració estant moltes estones tractant a soles amb qui sabem que ens estima”, invita a passar una estona “amb la Persona que estimes.”

He tingut l’oportunitat de veure-la més d’una vegada. Però m’ha impressionat molt la manera de comportar-se els nens i nenes. Un marrec comentava: “M’agrada molt i m’he sentit molt bé en l’espai de Jesús. Més que en els altres dos que també m’han agradat molt.”