El Papa ha assegurat aquest divendres que “la vida consagrada és un do viu per a l’Església, perquè neix, creix i està orientada a tota la comunitat de creients que forma la mateixa Església”. Ha estat en rebre, a la Sala Clementina del Vaticà, els participants en el Congrés Internacional per a Vicaris Episcopals i Delegats per a la Vida Consagrada. L’encontre, organitzat per la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, es fa a l’Auditori de la Universitat Pontifícia Antonianum, de Roma, entre el divendres 28 i el diumenge 30 d’octubre. En el seu discurs, el Sant Pare ha agraït a tots els bisbes per l’atenció i importància que donen a la Vida Consagrada en cada Església particular. Als participants en el Congrés, el pontífex els ha invitat a reflexionar sobre “la Vida Consagrada a les Esglésies particulars, la formació de nous instituts i les mútues relacions entre els pastors i els consagrats”.

Referint-se al primer punt sobre la Vida Consagrada a les Esglésies particulars, el bisbe de Roma ha subratllat que és un do per a l’Església la presència dels consagrats. En aquesta línia, ha comentat que “la vida consagrada expressa emblemàticament, i amb una força particular, l’aportació d’un do carismàtic al sacerdoci baptismal i al sacerdoci ministerial i, com a tal, es col•loca en la dimensió carismàtica de l’Església”. Francesc igualment ha afegit que és competència dels bisbes “acollir aquesta opció de vida amb goig i gratitud, mostrant-los benvolença, paternitat i amor”.

El Sant Pare ha afirmat que, tant abans com després del Concili Vaticà II, han sorgit i continuen sorgint diversos instituts de vida consagrada. “L’Esperit Sant no deixa de bufar on vol i quan vol, mitjançant l’originalitat del carisma, la dimensió profètica, la seva inserció en la vida de l’Església particular, així com la comunió afectiva i efectiva amb aquesta comunitat local i amb l’Església universal i el seu compromís en l’evangelització i en la dimensió social de cada Església particular”, ha comentat. També ha destacat que “tots estem cridats a ser pontífexs, constructurs de ponts, ja que el nostre temps requereix comunió en el respecte a la diversitat”, i ha fet una crida a “no tenir por d’aquella diversitat que prové de l’Esperit”.

Finalment, en referir-se a les mútues relacions que ha d’existir entre els pastors i els consagrats, el Papa ha recordat que es tracta d’aprofundir sobre el valor de la reciprocitat entre tots dos. Ha explicat que “no hi ha mútues relacions aquí on alguns manen i uns altres es sotmeten, per por o per conveniència, sinó que són vincles en què es conrea el diàleg, la respectuosa escolta, l’hospitalitat recíproca, la trobada i el coneixement, la recerca comuna de la veritat i el desig de fraternal col•laboració pel bé de tota l’Església, que és casa de comunió “. El Sant Pare ha invitat igualment els bisbes a mantenir una especial atenció a la vida contemplativa. “Aquesta forma de vida, amb arrel en el silenci de la clausura, representa l’Església amb el cor orant, font de gratuïta i rica fecunditat apostòlica que genera fruits preciosos de gràcia i misericòrdia”, ha conclòs

I en l’homilia de la Missa matinal a la Casa de Santa Marta, Francesc ha destacat que el fonament de la nostra vida de cristians és que Jesús prega per nosaltres. A partir d’aquesta idea, el Sant Pare ha animat els cristians a confiar en la pregària del “Jesús que se’n va anar a la muntanya i va passar tota la nit pregant a Déu, per fer després la resta de coses amb l’elecció dels deixebles, els guariments i l’alliberament dels dimonis”.

El bisbe de Roma ha recordat també que “la pedra angular és el Jesús que prega i segueix pregant per l’Església”. A més, el Papa ha relacionat el do de la fe amb “el gran misteri de l’Església, fonamentada en la pregària de Jesús”. Francesc ha subratllat que “cada elecció del Senyor, cada gest seu, i fins i tot al final de la seva vida terrenal a la creu, es caracteritza per la pregària”.

D’altra banda, el Papa diu, en una entrevista publicada per la revista dels jesuïtes suecs Sigrum i a les portes del seu viatge a Suècia, que comenaçarà el proper dilluns, que “no es pot ser catòlic i sectari”. El Sant Pare anuncia que farà el viatge per acostar-se als seus germans i germanes protestants, i afegeix que la proximitat fa bé. Francesc parla, entre altre coses, de les seves amistats amb fidels luterans ja des de jove i també en el temps del ministeri episcopal.

En relació amb l’esdeveniment de la commemoració ecumènica dels 500 anys de la Reforma, organitzada per la Federació Luterana Mundial i pel Pontifici Consell per la Unitat dels Cristians, el Papa respon que només li agrada ser al costat de la gent. També ha remarcat que les paraules “reforma i escriptura” són les que podria aprendre l’Església Catòlica de la tradició luterana. Finalment, Francesc diu que Luter va fer un gran pas per posar la paraula de Déu a les mans del poble.

S’ha presentat aquest divendres, a la Sala de Premsa de la Santa Seu, la tercera Trobada Mundial de Moviments Populars, que es farà al Vaticà la setmana vinent de dimecres a dissabte. En l’acte, han participat Silvano Maria Tomasi, secretari delegat del Pontifici Consell Justícia i Pau, i Juan Grabois, consultor del mateix dicasteri i cofundador del Moviment de Treballadors Exclosos i de la Confederació de l’Economia Popular. La sotsdirectora de la Sala de Premsa vaticana, Paloma García Ovejero, ha moderat l’acte de presentació.

Després de les trobades de 2014 a Roma i el 2015 a Bolívia, més de 200 delegats de tot el món participaran en les sessions d’enguany, a la seu del Pontifici Col•legi Internacional Mater Ecclesia. L’arquebisbe Silvano Maria Tomasi ha destacat que, dins l’any de la Misericòrdia, es posarà l’accent en els refugiats i desplaçats a Europa, a partir d’experiències concretes a Buenos Aires i en altres llocs de l’Amèrica Llatina. Per la seva banda, Juan Grabois ha assegurat que les tres prioritats són “terra, sostre i treball”, dins l’objectiu dels Moviments Populars, que no és altre que trobar un camí per superar les greus situacions d’injustícia que pateixen els exclosos arreu del món, tant els qui no tenen llar com els qui estan sense feina o privats de drets bàsics.

Finalment destaquem una altra presentació. És, també aquest divendres al Vaticà, la de la restauració del crucifix de fusta que hi ha a la Basílica vaticana. Es podrà tornar a veure la imatge diumenge de la setmana vinent, coincidint amb el Jubileu dels empresonats. L’escultura, del segle XIV, és obra de Pietro Cavallini, un reconegut mestre de la tradició. Els treballs de restauració s’han fet en més d’un anys, amb la tecnologia més moderna i gràcies al suport de l’Orde dels Cavallers de Colombo, amb motiu del Jubileu de la Misericòrdia.