Ha mort el monjo de Montserrat Carles Solà

La matinada del 10 de gener va morir al monestir de Santa Maria de Montserrat el G. Carles Solà i Franquesa. Tenia 87 anys i en feia 66 que era monjo.

El G. Carles (Josep, nom de bateig) Solà i Franquesa va néixer el 4 de novembre de 1927 a Barcelona. Va entrar al noviciat el 23 de desembre de 1947 i va realitzar la professió simple el 2 de gener de 1949. La professió perpètua va tenir lloc l’1 de novembre de 1952 i la solemne el 15 d’agost de 1964. Durant més de 50 anys, el G. Carles, un monjo senzill, abnegat i ple de bondat, va treballar a la Sagristia de la Basílica de Santa Maria de Montserrat.

El G. Carles va néixer en el si de la família Solà–Franquesa, on la fe cristiana ocupava un lloc central i profund, i va ser batejat amb el nom de Josep. Era el primer de nou germans. Va estudiar les primeres lletres a les Escoles Pies i l’any 1939 va ingressar a l’Escolania, formant part del primer grup que la va restablir després de la guerra civil; hi va estar fins el 1942. En acabar, va tornar a Barcelona per treballar en el forn de pa familiar, que durant la persecució religiosa de 1936 i 1937 havia estat com una mena de catacumba cristiana. En Josep Solà, després d’aconsellar-se entre altres amb el beat Pere Tarrés, va entrar a la comunitat de Montserrat el 1947 i hi va professar el 1949.

Després d’haver treballat en diverses seccions del monestir, el 1953 va ser nomenat sagristà de la basílica de Santa Maria, càrrec que va exercir amb competència i amb esperit de servei durant més de cinquanta anys, fins que la malaltia li ho va impedir. “Quan acollia els preveres amb els grups de pelegrins o els qui venien per concelebrar a la missa conventual, sempre tenia una bona paraula i els atenia de gust. Treballador infatigable, volia ser útil a la comunitat; encara durant els primers anys d’estada la infermeria tenia el deler d’anar a la sagristia per ajudar. Malgrat la feina, que en un santuari com el de Montserrat té moments d’activitat intensa, procurava no deixar mai la lectura espiritual, ni la preparació dels textos litúrgics del dia, ni tampoc el res del rosari perquè estimava la Mare de Déu amb tendresa. Li plaïa la vida en comunitat, procurava no faltar mai a les trobades fraternes de cada dia on aportava les seves anècdotes i el seu humor fi. Des que l’estada a la infermeria li va impedir aquesta participació, s’interessava per les coses comunitàries i s’alegrava de tot el positiu que hi havia. També s’interessava per tot el referent a Catalunya, perquè estimava el seu país i la seva gent. Li agradava estar informat sobre la vida de l’Església i de la societat”, va dir el P. Abat de Montserrat en l’homilia de la missa exequial del G. Carles, el passat 12 de gener.

“Tot ho volia viure des de l’esperit d’obediència i de servei a la comunitat i als pelegrins, tant si li era més agradable com menys. Els compromisos de la vida monàstica i el treball formaven part, per a ell, del jou suau que Jesucrist l’havia cridat a portar com a deixeble seu en el camí monàstic. I ell l’acceptava amb amor per correspondre a l’amor que Déu li tenia, i en això trobava el repòs i la pau. Una pau que ha mantingut fins al final, fins que s’ha adormit plàcidament en el Senyor”, va concloure el P. Abat Josep M. Soler.