En el nostre pelegrinatge interior cap a la Pasqua, Jesús s’ha fet trobadís i ens demana poder caminar al costat nostre, i ho fa tot obrint-nos els ulls i el cor. Vol que tot allò que observem i visquem sigui expressió de la seva mateixa vida, la que sempre està pendent de complir la voluntat del Pare i d’actuar com Ell. Es desviu per fer de la nostra vida, i la de tot home i tota dona que formem la família humana, un espai on l’amor dona sentit a qualsevol acció personal i social, on la reconciliació sempre sigui fruit de l’amor.
El que volem fer és dur a terme el seu encàrrec, i poder dir com sant Pau: “Nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu” (2Co 5,20). A la paràbola del fill pròdig, en contemplar els dos fills, Jesús posa al descobert la necessitat de reconciliació amb el Pare. La resposta pot ser diversa, perquè som lliures, però hi ha la decisió de recapacitar i no reincidir-hi, l’un tornant a casa i l’altre superant la seva tossuderia i reconeixent que el pare l’estima. La reconciliació sempre serà fruit i manifestació de l’amor. Tot això ens pot ajudar a entendre que el veritable sentit de la festa de Pasqua prové de la manifestació de l’amor de Déu, l’amor que, avui, de forma inusual entre nosaltres, descobrim en el pare que frueix d’acollir i estar amb els fills.
La singularitat que Jesús ens presenta amb aquesta paràbola desfà molts dels nostres esquemes, fins i tot formes de presentar-nos com a Església. La imatge del pare bo i misericordiós és la que qualsevol persona espera i té dret a descobrir en nosaltres, l’Església. Avui, hom és molt sensible no només al contingut, sinó també a la forma amb la qual oferim el missatge evangèlic i, a partir d’ell, el pensament de l’Església, sempre en total consonància amb ell. Crist és “sagrament” de Déu Pare i nosaltres som “sagrament” de Crist. Hi ha una íntima relació entre Jesús i el Pare, ja que ell mateix diu: “Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (Jn 14,9), i també hi ha una estreta relació entre ell i tota persona, per senzilla, pobra i humil que sigui; també són paraules seves les que afirmen que “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40).
Vet aquí la doble identificació que ens demana, que dona unitat i coherència a la nostra vida i és central en el pas de conversió quaresmal. D’aquesta manera, haurem pogut aprendre un poc més en què consisteix la veritable condició de “fill”, ja que Jesús ens ha mostrat l’autèntic rostre del “Pare”. Entrar en aquesta relació de paternitat-filiació ens ajuda a orientar-nos vers l’experiència pasqual, on viurem l’entrega de Jesús com a “Fill” que fa la voluntat del “Pare” i dona la vida per la nostra salvació. Som invitats a participar de l’amor de Déu que Jesús ens ofereix amb la seva mort i resurrecció per viure reconciliats i gaudir de la seva pau.
