La Pontifícia Universitat Gregoriana ha estat una de les primeres institucions eclesials a establir protocols per a l’atenció a les víctimes d’abusos sexuals a l’Església, així com itineraris de formació que ens permetin afrontar aquesta problemàtica des d’una postura global: civil, canònica, pastoral, econòmica, espiritual, mèdica, psicològica, etc. L’Institut d’Antropologia és una institució que proposa cursos perquè hi hagi persones especialitzades en aquestes qüestions, de manera que pugui establir-se un seguiment i una prevenció eficaços.

Val la pena ressaltar que, davant dels casos d’abusos, la proposta de l’Església és aprofundir en l’antropologia, en la constitució de l’home i de la dona a la llum de la fe. Hem de conèixer els dinamismes humans, que han estat creats per Déu, però alhora s’han vist tocats pel pecat original. Conèixer la grandesa i la vilesa de l’home ens permetrà no caure en posicions extremistes, on es considera que l’home és un ésser ideal o bé que es tracta d’un pecador sense remei ni capacitat de correcció.

La història de la salvació és plena de personatges que no són cap exemple de moralitat. Però són cridats per Déu a ser transformats, perdonats i, a través de caigudes i febleses, mostrar la grandesa d’una vida redimida. És a través de la feblesa com Déu mostra la seva força. Sempre cal evitar el mal, per descomptat, però el pecat no té la darrera paraula sobre la nostra vida.

L’antropologia ens parla de com estem fets, de com funcionen les nostres passions, la nostra ment, de com s’entrellacen en el nostre cor les virtuts i els vicis. La intel·ligència i la voluntat han d’escollir de forma adient com obrar en cada cas, cercant sempre el bé i el sentit dels nostres actes.

El cor anhela sempre l’infinit. Necessita una resposta satisfactòria a la set de sentit, a l’anhel de veritat i justícia. Ens cal un horitzó, més enllà de nosaltres mateixos, vers el qual encaminar les passes de l’existència. Quan aquest anhel no troba resposta, mirarà d’omplir la seva necessitat amb el que sigui; posseirà allò que tingui a l’abast per poder imitar la sensació de plenitud que, en aquests casos, només és passatgera.

L’home ha d’aprendre a conèixer-se, escoltar-se, reconèixer allò que necessita i advertir que només ens omple allò que rebem gratuïtament. Si no és així, ens tornem possessius, com si només fóssim feliços retenint coses: autoritat, diners, fama, persones, etc. Escoltem les preguntes de l’home, per així saber a què està donant resposta Déu i com aquesta resposta és la millor manera de ser homes de debò.

Des de Catalunya Cristiana us desitgem molt bona Diada Nacional de Catalunya a tots els nostres lectors i subscriptors.