En el seu missatge d’enguany sobre les Comunicacions Socials, el papa Francesc defineix el verb “escoltar” com a decisiu en la gramàtica de la comunicació i condició per a un diàleg autèntic. Escoltar amb l’oïda del cor predisposa la persona a un veritable encontre i crea una xarxa de vincles que humanitzen les relacions quotidianes.

El fonament és Déu mateix i ho confirma la tradició bíblica des dels seus inicis quan diu que “l’escolta no només té el significat d’una percepció acústica, sinó que està essencialment lligada a la relació dialògica entre Déu i la humanitat”. Bé coneixem l’expressió “Shema’ Israel – Escolta, Israel” (Dt 6,4) i l’afirmació de sant Pau “la fe prové de l’escolta” (Rm 10,17). En la comunicació, doncs, la iniciativa és de Déu que ens parla i nosaltres responem escoltant-lo.

Ja a l’exhortació Evangelii gaudium, el papa Francesc fa una bellíssima descripció sobre el diàleg del cor i afirma que “el predicador té la boniquíssima i difícil missió d’unir els cors que s’estimen, el del Senyor i els del seu poble. El diàleg entre Déu i el seu poble referma més l’aliança entre ambdós i estreny el vincle de la caritat” (EG 143). Tanmateix, també hi ha les dificultats que blinden una escolta nítida, quan s’escolta d’amagat i per espiar, quan a través de les xarxes socials s’instrumentalitza l’altre, lluny d’una escolta lleial, confiada i honesta. Per això s’ha de sortir del monòleg i tenir clar que “no es comunica si abans no s’ha escoltat, i no es fa bon periodisme sense la capacitat d’escoltar”. Som convidats a fer realitat “l’apostolat de l’oïda”, que dona una mica del propi temps per escoltar les persones, un primer gest de caritat.