El cardenal Joan Josep Omella ha presidit el 17 de juliol una celebració eucarística en què el nostre company Ignasi Miranda, periodista de Ràdio Estel i també director de La Missa de La 2 de TVE Catalunya, ha estat ordenat diaca. Unes paraules de l’homilia ressonen encara en el nou ministre ordenat: “La paraula, l’Eucaristia i els pobres seran els teus tresors per a sempre i, alhora, l’ardor del teu cor, la teva alegria i la teva glòria. No tinguis por! Déu t’acompanya amb la seva presència amorosa, a través dels teus bisbes, preveres i diaques, els teus familiars i amics i la pregària de tota la comunitat cristiana, en la qual també tots estem agraïts per aquesta predilecció de Déu.”

La Missa, que ha tingut lloc a la parròquia de Santa Cecília de Barcelona, ha estat molt viscuda des de la música, amb el Grup Bona Nova de la Renovació Carismàtica Catòlica en l’Esperit, el Cor Cantus Firmus de Centelles i l’organista Pelegrí Bernial, i també des d’una alegria que s’ha notat en la litúrgia, en els silencis i en l’esperit fratern de tots els participants, acollits per la comunitat cristiana d’aquesta església. Han concelebrat el bisbe auxiliar Javier Vilanova i una vintena de preveres i el servei d’una quantitat semblant de diaques. Al final, l’Ignasi ha expressat el seu agraïment a totes les persones que han coincidit amb ell “en el camí de la vida i en el camí cap al Diaconat”.

Com has viscut la celebració de l’ordenació diaconal?

He viscut la celebració amb gran alegria, després de dies de preparació intensa espiritual i material, un temps marcat també pels nervis. Però l’ordenació ha estat per a mi com un paradís espiritual i interior. Durant tota la cerimònia, vaig notar que allò que veia i sentia amb els ulls humans i l’oïda quedava en un segon pla, perquè el primer estava envaït per Déu, per la seva llum i per l’amor de l’Esperit Sant. És difícil d’explicar. Els aproximadament 12 minuts del ritu de l’ordenació és una estona indescriptible i la imposició de mans, insuperable. Puc assegurar que he notat l’Esperit Sant, que ha baixat amb el seu alè igualment inexplicable.

“Els aproximadament 12 minuts del ritu de l’ordenació és una estona indescriptible i la imposició de mans, insuperable”

Fa molts anys que treballes com a comunicador en l’àmbit eclesial (Ràdio Estel, Catalunya Cristiana, TVE Catalunya, Cope). Com ha influït aquesta experiència en la vocació al diaconat?

Hi ha influït molt, tot i que és una de les dues dimensions d’aquest camí que he fet cap al diaconat. Inicialment va ser quan acabava Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1993. En veure que podia integrar la meva vocació de comunicador en la del servei a l’Església des de l’evangelització i el testimoni de batejat, vaig anar notant que Déu em demanava ser diaca. Després la meva resposta es va anar formant de manera progressiva molts anys després, a partir del 2010, des del discerniment i sentint la veu del Senyor a través d’alguns sacerdots, laics i laiques que m’animaven a oferir-me per al ministeri ordenat. Després d’aquest camí, dono gràcies a Déu sobretot perquè m’ha donat força per superar obstacles, per aixecar-me de les caigudes i per desenvolupar els dons diversos i multiformes que he rebut d’ell. També agraeixo a Déu que m’hagi donat una esposa i uns fills que, malgrat les dificultats, m’han acompanyat i m’han ajudat en el camí cap al Diaconat. Aquests i altres motius, però, es resumeixen en una invocació: “Gràcies, Senyor, per la vida!”.

“Dono gràcies a Déu sobretot perquè m’ha donat força per superar obstacles, per aixecar-me de les caigudes”

Com has viscut i vius tot aquest procés en l’àmbit de la família?

Dins la família, he viscut el camí amb normalitat i alhora amb certa il·lusió de tots (no només meva), des de l’alegria compartida, ja que tots em veuen content de fer aquest pas. Tenint en compte que la meva preparació per al diaconat ha estat llarga i que em dedico des de fa molts anys a servir l’Església des de la pastoral i des de la condició de periodista, l’ordenació no ha sorprès, ja que es veu com un pas i una realitat que havia d’arribar.

“L’ordenació no ha sorprès, ja que es veu com un pas i una realitat que havia d’arribar”

Com vols viure la teva vocació de diaconia, de servidor?

Perquè Déu m’ha donat capacitats ben diverses, des del servei d’organista en algunes parròquies fins a l’organització cada setmana de la Missa de TVE Catalunya, passant per la meva especialització en temàtica religiosa com a periodista i per l’obertura a donar sentit de servei caritatiu a totes les meves obligacions. Soc limitat i imperfecte però, com a diaca, que vol dir “servidor”, el Senyor obre una porta a la millora en l’aprofitament dels meus talents.

“El Senyor obre una porta a la millora en l’aprofitament dels meus talents”

Com conjuminaràs la teva professió com a comunicador, la família i el servei que l’Església de Barcelona et demani?

Ajustant i regulant el temps dedicat a cada cosa. Sé que l’Església de Barcelona, representada per l’arquebisbe titular i els bisbes auxiliars, té present la meva realitat personal, familiar i professional (que en el meu cas també és pastoral) a l’hora de valorar canvis o nous serveis. A banda de la qüestió pràctica del temps, confio que el ministeri ordenat em doni aquell agilitat per aprofitar millor cada dia.