Màxima tensió

Enels vora 40 anys de la meva estada a Terra Santa, no he viscut una situació tandura, tensa i perillosa com la d’aquests darrers dies amb els seriososenfrontaments entre jueus i àrabs a Israel i la zona de Gaza, amb el tristbalanç de 192 àrabs morts i 10 jueus (17-V-21), amb innombrables ferits imoltes destruccions, amb un pànic general per tota la regió provocat percentenars de míssils llençats d’un país a l’altre amb clara possibilitatd’arribar a Tel Aviv i a l’aeroport. Era estremidor sentir la sirena debombardeig a Jerusalem.

Unasèrie de situacions conflictives s’han acumulat darrerament al país: fi delgovern de Netanyahu amb un descontent i desencís general, atmosfera pessimistadesprés de la tragèdia del mont Meron, on moriren 45 jueus ultra ortodoxos, darrersdies del mes de Ramadà, entrada massiva de soldats israelians a l’esplanada delTemple, amenaça d’expulsió de més de 30 famílies d’un barri àrab de Jerusalem,la celebració de l’anomenat “Dia de Jerusalem”, manifestació ultradretanahumiliant per als palestins, on milers de joves jueus entren amb banderesisraelianes i recorren els carrers de la ciutat vella, àrab, fins al Mur de lesLamentacions, per indicar que ells, i només ells, són els amos de la ciutat.

Unaconseqüència d’un problema no resolt o mal resolt entre Israel i Palestina, en quèl’odi, la divisió, la frustració i la injustícia s’han radicat conservantenergies i ànims de revenja i de destrucció.

Comacabarà aquest malson? Es descarta una guerra, com la del 2014 entre Israel iGaza (els dos estats estan esgotats) però s’ha detectat una perillosacontinuació de la tensió a les ciutats mixtes, és a dir, habitades per jueus iàrabs, com Lod, Ramle, Acre, Bat Yam… on s’ha esvaït el mite que havia creatNetanyahu que els àrabs-israelians el que busquen primàriament és llur propibenestar i riquesa. Ara s’ha vist que més enllà de l’economia i la prosperitat,resten ben vius els sentiments de raça, de religió, de drets humans i de dignitatpròpia. Ha explotat una confrontació entre les dues comunitats, jueva i àrab,on la divisió, els atacs, la desconfiança, el recel i l’odi es manifesten pelscarrers, cremant sinagogues, cotxes, restaurants, arribant a enfrontamentpersonals i deixant una llarga sèrie de ferits amb una atmosfera de divisió,d’inseguretat i d’odi que costarà reconduir a la normalitat.

Esvol absolutament una ràpida, imparcial i decisiva intervenció de les NacionsUnides.