A vegades un voldria pertànyer a una Església ideal i s’avergonyeix de l’Església real. Hem de saber que el Senyor va triar l’Església com és; per això hem de voler l’Església real i no avergonyir-nos-en.

Un adolescent no sol estar a gust amb ell mateix. També jo em veia insegur i immadur, i pensava: “Un president ha de ser algú molt segur de si mateix.”

El meravellós a l’Església és que portem un tresor en atuells de fang. Aquest és el miracle de l’Església.

Per això és important que estimem la nostra Església real. Les qualitats de l’un o l’altre  no són importants. Tots som necessaris. Aquest és el miracle de l’Església.