UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Confiar mereix un elogi
Mons. Sebastià Taltavull 14/12/2021

Fiar-se de Déu mereix un elogi. «Feliç tu que has cregut!» Reconèixer que Déu es fa present entre nosaltres és fruit d’un cor net que té la capacitat de veure-ho, un cor que confia. Tanmateix, quan caiem en una visió immediatista, la falta de visió global fa que ens mirem de manera egoista a nosaltres mateixos i pensem que ho tenim tot solucionat. El fet és que som insaciables i sempre en volem més i més. El pitjor és que en tot hi posem el cor, tot i que Jesús ens ho adverteix bé: «On tens el tresor, hi tindràs el cor.» Cadascú de nosaltres ja ho sap de sobres, i per això sempre hi ha l’ocasió per tornar a orientar el nostre cor al Senyor.

Si aquesta és la història de l’home, Déu ve a compartir-la i ho fa tot prenent la nostra condició humana, igual en tot a nosaltres, llevat del pecat. El misteri de l’Encarnació s’obre pas en la història i Déu ve a nosaltres en la persona del seu Fill, Jesucrist. La seva presència és enormement reveladora i salvífica, perquè ens fa conèixer una nova forma de ser que prové de la humilitat i la senzillesa, i una nova forma d’actuar que proposa un estil de vida tot ell fet de gratuïtat, d’esforç i de servei.

La Paraula de Déu ens explica com es fa això realitat en dues dones que s’adonen que els passa una cosa molt gran i inaudita. Elisabet i Maria s’obren a la confiança i responen amb generositat a la proposta de col·laboració que Déu els fa. Naixeran dos homes: Joan Baptista, el profeta i precursor, i Jesús de Natzaret, el Messies esperat, el Fill de Déu; l’un és anunci, i l’altre realització d’una cosa completament nova que ha originat un canvi radical en la història de la humanitat. Avui ni mai no podem callar-ho. Aquesta és la «bona» intenció de Déu, la manifestació de la seva voluntat envers nosaltres, que compta amb algú que hi ha confiat i hi ha correspost generosament.

El relat de la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet ens parla de la necessitat de compartir amb algú l’experiència de Déu. Som portadors d’una «Presència» que ens supera. I no només això. Hem de comprovar com hem crescut en aquesta consciència al llarg de la vida i reconèixer amb agraïment el que Déu ja ha realitzat en cadascun de nosaltres i en els altres per tal que arribi la pau i, sobretot, arribi als pobres.

Què ha fet el papa Francesc en el seu desplaçament a Xipre i a Grècia, sinó denunciar formes d’existir infectades per la desconfiança i els propis egoismes que es converteixen en la mesura i criteri de tot? Ens dona una gran lliçó quan apel·la a la consciència de tots i ens diu que no podem oblidar el qui sofreix, que hem de rebutjar l’individualisme que exclou, i superar la paràlisi de la por i la indiferència que mata. Només així podem assegurar l’accent de la confiança que, quan hi és, podem dir: «Feliç tu!» i fer-la font de felicitat.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET