Joves observadors a la darrera COP26, a Glasgow.
UN NOU LLINDAR 
Ser i fer allò que Déu vol que jo sigui i faci
Mons. Sebastià Taltavull 11/01/2022

Recordo que en una trobada de joves, i reunit amb un grup d’ells, s’havia plantejat la pregunta sobre el que cadascú volia ser i quins plans tenia de futur per a la seva vida. Va començar la roda de respostes, cadascú expressava la seva voluntat i anava apareixent una rica diversitat d’opcions que feia goig escoltar-les. Però, de sobte, un dels joves que anava a parlar quan era el seu torn va provocar un canvi de situació a l’hora de presentar el seu projecte de vida i va proposar un nou plantejament a la conversa dient: «Crec que la pregunta sobre què vull ser en la meva vida l’hem de respondre des d’una altra perspectiva i demanar-nos no tant per allò que jo vull ser, sinó per allò que Déu vol que jo sigui.» Des d’aquest moment, el monòleg es va fer diàleg i es va crear un clima diferent. Es tractava d’anar al cor de la fe i aprofundir més enllà dels projectes vistos des de la individualitat.

Ser, dir i fer. Som davant d’una unitat inseparable, d’una invitació a la coherència de vida, sobretot quan es tracta de ser i fer el que Déu diu, quan el compliment de la seva voluntat forma part de la intenció de tot seguidor de Jesús. Una de les crítiques més dures de Jesús a la hipocresia dels mestres de la Llei i dels fariseus sabem que va ser aquesta: «Compliu i observeu allò que us manen, però no faceu com ells, perquè diuen i no fan...» (Mt 23,3). La voluntat de Déu sobre cadascú de nosaltres no pot ser interpretada des d’una situació egoista o prepotent, sinó des de la humilitat que escolta, que presta atenció, que discerneix i actua sempre en funció no només del bé personal, sinó sobretot del servei que ha de fer a l’entorn on viu, allà on vol desenvolupar la seva activitat i realitzar-se com a persona. Això demana procés de creixement, intuïció per detectar allò que Déu vol i posar-s’hi a disposició, com ho va fer Maria, la Mare de Jesús amb el seu «sí» incondicional i confiat a la voluntat de Déu.

Quan demanem en la pregària del Parenostre «faci’s la vostra voluntat» (Mt 6,10) ho expressem potser sense adonar-nos de la decisió que suposa, tan acostumats a fer el que ens ve de gust i ganes i pensant només en el nostre propi bé. Jesús, i no sense dolor, també va haver de lluitar i sobreposar-se a aquesta alternativa, i la seva resposta va ser ferma: «Pare, si vós ho voleu, aparteu de mi aquest calze. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra» (Lc 22,42). En ocasions com aquesta o en tantes d’altres que se’ns presenten, no és fàcil respondre-hi amb la fermesa de Jesús ni tampoc ajustar la nostra voluntat a la de Déu. Necessitem discernir i constatar a cada moment la proximitat de Déu i els seus plans sobre la nostra vida, com aquell jove que demanava a tot el grup descobrir que volia Déu de cadascú.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET