Som a les portes d’un nou curs i la nostra revista inicia també dues seccions per ajudar-nos a viure la fe en la quotidianitat de la vida. El cristianisme no és un conjunt de normes o de conceptes abstractes; no és un algoritme, que diríem avui. El cristianisme és l’esdeveniment de Jesucrist viu, present en la comunitat de l’Església i que ens surt a l’encontre en les circumstàncies de cada dia. És per això que una fe que no tingués res a veure amb la vida de l’home es perdria en una abstracció intel·lectual i llunyana. Per aquesta raó, és important descobrir què té a veure Crist amb la meva vida, amb cadascuna de les seves dimensions.

En els temps que ens està tocant viure hi ha dos elements que estan en crisi: la família i l’educació. La institució familiar és una realitat que està sent desvirtuada des de molts fronts. Això ens obliga a dedicar una secció de la nostra revista a qüestions que afecten la família, cadascun dels seus membres. Necessitem saber què ens diu el cristianisme sobre la cèl·lula primera de la societat i com la fe ens permet caminar i (re-)descobrir el paper que té per a la nostra vida personal i per a la nostra cultura en tot el seu conjunt.

La segona qüestió, l’educativa, està molt lligada a la familiar, però es mereix una secció pròpia. Assistim a una instrumentalització de l’educació per la ideologia de torn, sigui del color que sigui. Educar significa introduir la persona en la realitat com a totalitat, tenint-ne en compte tots els factors. Educar en un sol aspecte, hipertrofiant-lo respecte de la resta, és un reduccionisme que tard o d’hora passarà factura al subjecte. És també necessari que se’ns parli de l’educació i de com implementar-la en les nostres famílies, col·legis, parròquies, associacions, moviments, etc. Hem d’escoltar els nostres professors catòlics, que dia rere dia es troben davant les preguntes dels nostres fills i nets per ajudar-los a afrontar la vida amb tot el que són, mostrant com la proposta cristiana és un camí de creixement i plenitud.

Aquesta tasca no la podem fer d’esquena al món, però tampoc no podem ser ingenus. Cal una postura fonamentada en la fe mitjançant la qual poder reconèixer tot allò de bo que hi ha en l’altre per identificar així el desig original de cada cor i poder convidar-lo a transitar el camí de la fe, perquè vegi per si mateix que Crist és el que més es correspon a allò que el cor desitja.