Presentat un manifest en defensa de les humanitats

Un biòleg, un teòleg, una filòsofa i un físic i poeta. Aquest és el perfil de les persones que el 14 de gener, en roda de premsa, van presentar el manifest Unes humanitats amb futur. El biòleg era Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; el teòleg, Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya; la filòsofa, Victòria Camps, i el físic i poeta, David Jou.
El perfil multidisciplinari de la presentació no era pas un fet anècdotic, sinó volgudament buscat per fer palès que la defensa de la formació humanística no fa distincions entre gent de lletres o de ciències, no és una qüestió gremial, sinó que és una empresa en la qual tothom està implicat.

El manifest Unes humanitats amb futur reivindica que la formació humanística és imprescindible en la construcció de la societat. Ha estat promogut per l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya, i prop de 400 intel·lectuals, professors i diferents institucions culturals i acadèmiques ja s’hi han adherit. La presentació en roda de premsa, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser només l’aperitiu de l’acte oficial, que va tenir lloc al cap de dos dies. El manifest s’ha lliurat als màxims responsables d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, i Antoni Castellà, secretari general d’Universitat.

Les humanitats, interessants i útils

El manifest Unes humanitats amb futur reivindica el que, tot i ser una evidència, no es té prou en compte en els plans d’estudis: «La minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització.» «En aquest sentit —prossegueix el manifest—, és urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i manipulacions.»

La filòsofa Victòria Camps va recordar que la «democràcia necessita les humanitats» i que cal combatre la idea que són inútils, poc pràctiques i mancades d’interès. «Cada vegada que hi ha una llei d’educació nova es perden hores d’humanitats…» «Les humanitats —recorda el manifest— són interessants i útils, perquè ajuden la persona humana a examinar-se a si mateixa i a valorar i admirar el que rep d’altres persones, perquè contribueixen a articular críticament el propi pensament i a expressar-lo de manera intel·ligible, perquè discernir i tenir criteri és imprescindible per viure i per orientar-se

La qüestió és greu, no per fer el ploramiques o caure en lamentacions, tal com va reconèixer Armand Puig en la presentació, però sí perquè suposi un toc d’atenció. El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya va insistir a dir que «sense la centralitat cultural de les humanitats, Europa no seria el que és», i que les humanitats configuren l’espina dorsal de la cultura europea».
«Les humanitats han configurat —diu el manifest— la cultura occidental des dels seus inicis (Atenes, Roma, Jerusalem) mitjançant un lligam amb les ciències i la tècnica, el qual es manifesta sobretot en el Renaixement i es perllonga fins a la modernitat.»

L’elaboració del manifest es remunta a fa un any, i els primers signants van ser Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga.