L’atac a una mesquita de Montcada i Reixac, les pintades antisemites al centre de Barcelona, els casos de vandalisme contra el patrimoni eclesiàstic catòlic, els discursos polítics de Vox en contra de l’islam són algunes de les 80 incidències detectades i analitzades en el primer informe El dret a la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya, referent al període 2020-2021, elaborat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos de Catalunya. Es tracta de la primera anàlisi del grau de reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa a Catalunya.

Miriam Diez presenta algunes de les vulneracions que pateix la llibertat religiosa a casa nostra. Foto: Agustí Codinach

En la presentació de l’informe, que s’ha fet a la seu de l’Observatori Blanquerna, ha quedat clar que “a Catalunya la llibertat religiosa no pateix restriccions greus ni violacions”, tal com ha manifestat Miriam Diez, directora de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència. Ara bé, cal estar molt amatents a les 80 incidències detectades que recull l’informe, però sobretot a la vulneració del dret a la llibertat religiosa que encara es manté en silenci i que no té ressò públic. “La defensa de tots els drets humans, com el de la llibertat religiosa, és responsabilitat comuna de tota la ciutadania”, ha expressat Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos, que ha posat en relleu el compromís de la Generalitat en aquesta defensa.

La majoria de vulneracions de la llibertat religiosa que recull l’informe afecten les confessions musulmana (58%), catòlica (20%) i jueva (16%). Predomina el discurs d’odi (30%), els actes discriminatoris o de rebuig (26%) i els atacs o danys materials als centres de culte (19%). La vulneració del dret a la llibertat religiosa té especial incidència en l’àmbit funerari.

Segons llegim a l’informe, “l’islam tendeix a ser la religió que ha rebut més actes discriminatoris i de rebuig. Igualment, el catolicisme ha estat la confessió amb majors danys materials i atacs als centres de culte, mentre que la religió jueva ha estat víctima de casos on predominava el discurs d’odi”.

Així, “en relació amb els casos de pintades als llocs de culte, se n’han registrat majoritàriament en centres catòlics. En alguns casos es tracta de vandalisme contra el patrimoni, com el cas de l’església de Sant Miquel de Calafell o de la catedral de la Seu d’Urgell. En altres casos es tracta de pintades de rebuig i de missatges d’odi contra la religió catòlica. És el cas de l’escrit “L’única església que il·lumina és la que crema” que s’ha registrat, com a mínim, en dues ocasions. Cal destacar que aquests casos han estat recollits per membres de la Càtedra que n’han estat testimonis, ja que no han aparegut a cap mitjà de comunicació”.