La raó fonamental de l’exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església, que es pot visitar fins al proper 7 de juny al Museu Diocesà de Barcelona i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, és commemorar els cinquanta anys del nomenament del Dr. Josep Maria Martí Bonet com a director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona i de l’esmentada Biblioteca.
Mn. Martí Bonet, amb la seva bonhomia i humilitat habitual, ha manifestat a Catalunya Cristiana que “aquesta exposició és realment un homenatge a totes aquelles persones que han col·laborat amb mi al llarg de tants anys; elles i jo hem assolit fites d’allò més reeixides, com les més de dues-centes cinquanta exposicions organitzades al Museu Diocesà de Barcelona. Quan una cosa et surt malament, ho has de dir, i quan una cosa et surt rodona, també ho has de dir. I en donem gràcies a Déu!”
“Un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental de l’Església”
El Dr. Josep Maria Martí Bonet ha esdevingut un referent i autèntic mestre per a investigadors i professionals del patrimoni cultural i documental de l’Església. “Com a bon català, ha estat i és un gran treballador. El seu tarannà es caracteritza pel seu esperit ple de finor i bondat”, ha constatat el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, a la inauguració de l’exposició.
Amb quinze anys, Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona, va tenir la sort de conèixer Mn. Martí Bonet. Ha reconegut davant de tots els assistents a l’acte que “llavors em va meravellar que algú pogués desxifrar d’una tirada el llatí del segle XII d’uns pergamins”. I ha afegit: “Gràcies a la seva tasca ingent, Mn. Martí Bonet ens ha ajudat a estimar el nostre territori i la nostra gent.”
Per la seva banda, Mn. Josep M. Turull, director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, ha fet referència a la celebració dels dos-cents cinquanta anys de la creació d’aquesta Biblioteca, “dels quals una part molt important té l’empremta excepcional del Dr. Josep Maria Martí Bonet”. Mn. Turull ha recordat que era un jove seminarista de divuit anys quan va conèixer l’il·lustre arxiver i museòleg.
“Cadascú de nosaltres tenim el nostre Martí Bonet”, ha assenyalat Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. I ha posat en relleu que “és un treballador incansable que mereix la nostra immensa gratitud”.
“Estic molt enamorat de Jesús!”
MN. JOSEP M. MARTÍ BONET
El Dr. Josep Maria Martí Bonet, en la seva intervenció, va exclamar: “Estic molt content! Ha estat un goig compartir amb vosaltres els bens culturals de la nostra Església! En aquests darrers cinquanta anys he pogut contemplar i acaronar la faç de Jesús.” Minuts abans havia confessat, amb joia i emoció, al nostre setmanari que «estic molt enamorat de Jesús!».
L’exposició Fides ex auditu. Mig segle amb el patrimoni de l’Església ofereix al visitant un complet recorregut per la biografia de Mn. Martí Bonet i una síntesi de la seva tasca en els diferents àmbits del patrimoni cultural de l’Església (arxiu, museu, catedral, biblioteca…), a través de textos i una selecció acurada de peces i documents.
“De les obres exposades, cal destacar una escultura de la Mare de Déu del Carme amb l’Infant Jesús”
De les obres exposades, Mn. Martí Bonet destaca una fusta tallada i policromada que representa la Mare de Déu del Carme amb l’Infant Jesús, el qual està amb els braços ben oberts amb l’ànim d’oferir una abraçada de redempció i amor infinit. L’artífex n’és Josep Llimona. “Amb cara serena, però amb expressió d’angoixa, la Mare de Déu ens presenta l’Infant Jesús en el seu misteri de la creu. És una escultura extraordinària. Les obres d’en Llimona posseeixen una espiritualitat colossal”, afirma el qui va ser nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 2010.
Altres peces rellevants són la figura d’un Crist crucificat (vers el 1200), executat amb coure i aplicacions d’esmalt; un reliquiari (primera meitat del segle XIV), fet amb argent repussat i clavetejat amb pedreria i vidre; el quadre Frare pregant (1856), de Ramon Martí Alsina; l’escultura en bronze Sant Jordi (1950-1960), d’Emili Colom; la làmina Mare de Déu de Montserrat (1951), en llapis i carbó sobre paper, de Josep Obiols i Palau, i Sagrament del Baptisme (1966), un projecte per a un vitrall de l’església de Sant Ildefons de Barcelona, amb guaix sobre cartró, de Francesc Fornells-Pla.
Com a curiositat, cal esmentar l’anomenada Caixa de les tres claus (vers el 1800), realitzada amb fusta de noguera i ferro, que pertanyia a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. Era la caixa de les almoines per a la construcció de l’església. Aquestes tres claus estaven en poder del rector, de l’alcalde i del caixer.
