El 21 de juliol d’aquest any va morir el sociòleg estatunidenc Rodney Stark. Potser el seu nom no us resulta familiar, però es tracta d’una persona molt rellevant en els estudis pel que fa a l’expansió del cristianisme en els primers segles. Stark es declarava escèptic pel que fa a la fe. En els seus darrers anys de vida potser va abraçar alguna cosa semblant a una fe personal, sense cap mediació institucional o comunitària; però no hi ha certeses respecte de les seves conviccions últimes al respecte.

Stark estava cansat que es vilipendiés l’Església catòlica amb les gastades mentides sobre la llegenda negra que li han imposat al llarg dels segles. Per això es va dedicar a estudiar històricament, amb xifres, estadístiques i treballs seriosos, per rebatre científicament unes dades que s’havien tergiversat i emprat en contra de la veritat dels fets. Ho va deixar ben clar; no ho va fer per l’Església, ho va fer per la seriositat de la Història.

Un dels elements que expliquen l’expansió del cristianisme, entre molts d’altres, és el de les persecucions i els màrtirs. Encara que pugui semblar paradoxal als ulls del món, la fe s’ha enrobustit i expandit més en temps de dificultats que en temps de pau. La persecució obliga el creient a plantejar-se realment la fe, si val la pena arribar a morir per ella o no. Els màrtirs, que han respost que sí a aquesta qüestió, són models a imitar i són exemple del veritable creient. Aquests elements de sociologia de la religió no encaixen en una mentalitat sense horitzó de transcendència, però Stark els va identificar com a crucials pel que fa al fenomen de la pervivència del cristianisme.

El Salvador és un país que viu una situació de violència i injustícia sense comparació. L’entrevista i el primer pla d’aquesta setmana així ho reflecteixen. Cal aplicar totes les mesures necessàries perquè els ciutadans puguin viure amb dignitat, també els cristians. Mentre aquestes mesures no s’apliquen, vivim en el present que Stark tenia raó. Els màrtirs s’han multiplicat, la fe s’enrobusteix, el cristià pren més consciència de la seva relació amb el Senyor. En definitiva, el cristianisme subsisteix, no és eliminat i es converteix en un far de llum per a tothom. Es compleixen les paraules de l’apòstol sant Pau que ens recorden que la força de Déu es mostra en la debilitat de l’home.