Sant Romero d'Amèrica

El Papa ha aprovat la beatificació de Mons. Oscar A. Romero, declarant-lo autèntic màrtir, perquè fou assassinat «per odi a la fe». És una bona notícia per a tota l’Església (dóna suport a l’opció pels pobres, consagrada eclesialment a Medellín) i per al Salvador. I fa justícia a una figura, denigrada pels sectors eclesials conservadors i per la ultradreta del seu país, causant del seu assassinat, que fins ara n’havia impedit la canonització, però que és estimada per molts.

Profundament pietós, de tarannà conservador, experimentà una conversió radical en la manera de comprendre l’Evangeli, quan la ultradreta del seu país assassinà el seu amic, el jesuïta Rutilio Grande, que s’havia distingit per l’opció pels pobres, la denúncia de la injustícia i la formació dels líders camperols. Des d’aquell moment, Romero canvià els accents de la seva acció pastoral. Va prendre consciència de l’opressió que patien les majories empobrides per part de les minories que tenien el poder econòmic, polític i militar.

Convençut que això anava en contra dels valors de l’Evangeli, i del que fou la vida de Jesús, que el portà a la creu, es convertí en una veu profètica, que denunciava les terribles injustícies que patien els empobrits del seu país. Les seves llargues homilies dominicals, trameses per ràdio, en les quals denunciava les injustícies comeses durant la setmana, il·luminant la vida des de l’Evangeli, el van convertir en «la veu dels qui no tenen veu».

Tot i rebre moltes crítiques i amenaces, va seguir denunciant les injustícies. I va anunciar que, si el mataven, ressuscitaria en el poble del Salvador. I així va ser, car des del seu martiri segueix viu en la memòria del poble, que ja l’ha canonitzat com a «sant Romero d’Amèrica» (Casaldàliga). Serà el primer sant canonitzat del Salvador. En ell es declara com a modèlica una forma determinada de viure la fe en l’Església. I es comença a fer justícia als nombrosos màrtirs d’El Salvador.