Segons els evangelis Llàtzer, Maria i Marta eren tres germans de la localitat de Betània, a la vora de Jerusalem. Eren amics íntims de Jesús i l’acollien sovint a casa seva. L’episodi més conegut en què apareixen tots tres és el miracle de la resurrecció de Llàtzer. En efecte, Llàtzer va emmalaltir, però quan Jesús hi va arribar ja era mort. Veient la tristesa de Maria i Marta i de la resta de família, amics i veïns, Jesús es va commoure, va anar fins al sepulcre i va ressuscitar el difunt. El fet vol ser una prefiguració de la seva pròpia resurrecció i de la resurrecció de tota la humanitat. Una tradició posterior diu que Llàtzer va predicar a Marsella, on va morir màrtir. Pel que fa a les germanes, tradicionalment a Maria se l’ha volgut identificar amb la vida contemplativa i a Marta amb l’activa.