Fill d’una família pagesa del sud de França, va sentir la crida al sacerdoci. Tot i així, a causa de la poca facilitat que tenia pels estudis, li van desaconsellar entrar al seminari i es va encaminar a la vida religiosa. I així va ser com amb setze anys Josep Maria Cassant va ingressar al monestir trapenc de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben aviat es va guanyar la simpatia dels companys. Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Sent de llengua materna occitana, va haver de perfeccionar el francès, i l’aprenentatge del llatí se li va fer penós. A tot això se li va afegir un deteriorament de la salut preocupant. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. La tuberculosi el va anar afeblint, però espiritualment es va anar enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004.