La festa de Tots Sants va néixer a Roma al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va dedicar l’església del Panteó a la Mare de Déu i a tots els màrtirs. Un segle més tard, Gregori III va consagrar una capella de la basílica del Vaticà no tan sols als màrtirs, sinó a tots els sants, tant els coneguts com els no coneguts, i va establir la data de la celebració l’1 de novembre. Amb el pas del temps la festa va passar de Roma a tota l’Església i és una de les més importants de l’any litúrgic, perquè recorda la comunió dels sants, és a dir que tots els batejats, vius o morts, formem un sol Cos de Crist. Popularment la festa de Tots Sants s’ha tendit a confondre amb la de l’endemà, la dels Fidels Difunts. Encara que totes dues tenen relació, l’Església ensenya que són celebracions diferents.