Juntament amb Abraham, David i els profetes, Moisès és la gran figura de l’Antic Testament. Salvat de la mort en néixer i adoptat per la filla del faraó, es va educar a la cort egípcia, fins que culpable d’homicidi es va refugiar al desert. Va ser allà on Déu li va parlar en l’esbarzer ardent i li va encomanar l’alliberament del poble d’Israel, esclau a Egipte. Així Moisès va conduir el seu poble cap a la llibertat a través del pas del Mar Roig (la Pasqua) i guiant-lo durant quaranta anys pel desert. En aquest llarg periple, al Sinaí Moisès va rebre de mans de Déu les taules de la Llei, establint d’aquesta manera una aliança perpètua. El poble va dubtar sovint de la promesa divina d’un Déu que no podia veure ni tocar, i tendia a adorar ídols materials. Davant d’aquesta desviació Moisès no només es va mantenir fidel a Déu sinó que fa veure al poble el seu pecat. Moisès va morir poc abans d’entrar a la terra promesa, però la va poder veure des de lluny.