Fill d’una família noble del sud d’Alemanya, va anar a estudiar a diverses universitats italianes, on va
conèixer els dominics i va demanar d’entrar-hi. Una vegada va vestir l’hàbit i va ser ordenat prevere, va començar a fer de professor de teologia a Colònia i a París, i va tenir d’alumne el mateix sant Tomàs d’Aquino. Sant Albert Magne a més de destacar com a teòleg, es va amarar de filosofia grega, sobretot
d’Aristòtil, va treballar per consolidar i expandir l’orde dominic i també es va dedicar a la investigació científica, sobretot a les ciències naturals. Va ser canonitzat i declarat Doctor de l’Església el 1931 per Pius XI.