Pertanyent a la noblesa del nord d’Itàlia, Bernardí Realino va estudiar medicina i dret a Bolonya. Durant uns anys va exercir de jutge i va ocupar diferents càrrecs publics, però arran d’un recés espiritual va prendre la decisió de fer-se jesuïta. Va ser nomenat mestres de novicis a la casa que la Companyia de Jesús tenia a Nàpols. Més tard va ser destinat a Lecce, a l’extrem sud d’Itàlia, per obrir-hi una escola. En aquesta ciutat va obtenir una gran popularitat per la seva proximitat amb la gent i pel fet d’obrar diversos miracles. Va morir amb fama de sant i envoltat de les autoritats i del poble fidel. Sant Bernardí Realino va ser canonitzat per Pius XII l’any 1947.