Nascut al Mas Calvó, als afores de Reus, el jove Bernat va estudiar Dret a la Universitat de Lleida i acabats
els estudis va treballar com a jurista a l’arquebisbat de Tarragona. Arran d’una malaltia va sentir la vocació monàstica i va entrar al monestir de Santes Creus, del qual acabaria sent abat. A causa de la seva fama d’home de fe profunda i amb dots de govern, sant Bernat Calvó va ser nomenat bisbe de Vic. Al capdavant d’aquesta diòcesi el Papa li va encomanar el control dels possibles albigesos que entressin al Principat procedents del Llenguadoc. En aquesta època també va donar suport a la conquesta de València per part de Jaume I i va participar en l’organització política i eclesial del nou Regne. Sant Bernat Calvó va ser canonitzat per Climent XI l’any 1710.