Aquest noble anglès era fill d’un prevere, perquè a l’època just es començaca a aplicar de manera universal el celibat sacerdotal. Sant Elred va passar la joventut a la cort escocesa, però amb 24 anys va sentir la crida contemplativa i va entrar al nou monestir cistercenc de Rieuvaulx, un dels primers del nou orde a Anglaterra. Ben aviat, Elred va destacar per la seva profunditat espiritual, es va convertir en mestre de novicis i finalment en abat. Al capdavant de la comunitat va fundar altres monestirs. Els seus llibres més coneguts són L’amistat espiritual i El mirall de la caritat, en què lloa la vida fraterna dels fills de Déu i l’home com a criatura feta per a l’amor. A causa de la seva elevada espiritualitat va ser conegut com el sant Bernat del nord. Encara que Elred no va ser mai oficialment canonitzat, el seu culte va ser aprovat per a l’orde del Cister l’any 1476.