Fill d’un militar ric, de jove es va integrar als exèrcits de Venècia i de Nàpols, però una ferida al peu li va estroncar la carrera militar i es va fer adicte al joc, fins al punt d’arruïnar-se. Aleshores es va llogar als caputxins com a treballador domèstic. Captivat per aquella espiritualitat va voler entrar-hi, però els problemes de salut ho van fer impossible. Va viatjar fins a Roma per rebre tractament mèdic, i allà va tenir de confessor el mateix sant Felip Neri. Amb el temps sant Camil de Lel·lis va ser ordenat capellà i va acabar fundant la congregació dels Ministres dels Malalts, que ben aviat van obrir cases i hospitals per tot Itàlia. Es diu que el fundador tractava els malalts com si fossin Crist en persona, i que n’havia guarit alguns de manera miraculosa. Patró del personal sanitari i dels malalts juntament amb sant Joan de Déu, va ser canonitzat l’any 1746 per Benet XIV.