El sant madrileny més antic i conegut era un pagès humil, casat amb santa Maria de la Cabeza. El matrimoni era molt pietós, anaven molt sovint a missa i passaven moltes hores pregant i amb tota mena de devocions. Això va desvetllar els recels dels altres pagesos, que retreien a sant Isidre que deixés les obligacions del camp. Llavors, davant de tothom, es va veure com mentre el sant es posava a pregar de genolls un àngel baixava del cel, agafava l’arada i es posa a llaurar en lloc d’ell. Després de mort la seva tomba es va transformar en un centre de pelegrinatge on van tenir lloc diversos miracles. Sant Isidre és un dels diversos patrons dels pagesos i ramaders. Va ser canonitzat per Gregori XV el 1622.