Monjo i abat irlandès exemplar, va ser nomenat arquebisbe de Dublin, i va reformar la vida espiritual i material de la diòcesi. Va ser molt estimat pels fidels per la seva austeritat i senzillesa: sant Llorenç dejunava cada divendres, no menjava mai carn i es retirava a una cova a pregar. També va dur a terme una important tasca pacificadora en els problemes polítics d’aquell moment tant a Irlanda com a Gran Bretanya. Durant un viatge al nord de França el rei d’Anglaterra el va fer empresonar per qüestions de poder, i sant Llorenç va morir a la presó. Llorenç O’Toole va ser canonitzat per Honori III el 1225.